Ara fa tot just una setmana van fer a València una cursa de braus benèfica a favor d'un nen que vol ser torero. El nen es diu Adrián, té 8 anys i pateix un càncer.
L'acte va provocar aquestes dues reaccions:
Ara podria estar estona deixant anar adjectius desqualificatius contra aquestes dues persones, però crec que la paraula que resumeix millor el sentiment davant d'aquesta barbaritat és: incomprensible.
És incomprensible d'entendre com algú, per molt en contra que estigui dels toros (o en contra de la cosa que sigui) pugui manifestar això públicament. I li diré més, és incomprensible ni tan sols que ho pensi. Desitjar la mort d'un nen perquè té una il·lusió contraria al teu pensament és una barbaritat inhumana.
Dit això, mirem-nos una portada de diari:
La barbaritat expressada per un parell de salvatges mereix ser portada? I quan dic un parell no és cap metàfora perquè van ser exactament dos. I cap més. Mereix això la campanya a la que va abocar-se certs mitjans de comunicació contra els animalistes i a favor dels toros? Una campanya com les seves: coordinada, persistent, activa, fent molt de soroll i per terra mar i aire. Va ser tan forta que la presidenta del Partit Animalista (PACMA) va acabar piulant això:
Una de les respostes que va rebre va ser aquesta:
S'imagina un diari fent una portada sobre aquest piulada racista i masclista? S'imagina que aquest comentari d'algú tan descerebrat com els dos que desitjaven la mort del nen hagués servit per començar una campanya contra els taurins? Oi que no? Oi que aquest personatge no representa a tots els que pensen com ell (o ella)?
Tinc la impressió que segons quines actituds, formes i maneres de fer, com dèiem abans quan s'espatllava la TV o marxava la llum de casa: "És d'ells. Això és d'ells".
- Pixar contra el vent i acabar esquitxat
La mateixa premsa de la que li parlava fa unes línies, fa temps que té un enemic. I ja sap què passa quan la Caverna té un enemic, oi? Que va a per ell sense descans.
Total, que aquest enemic, que és futbolista i del Barça. jugava diumenge amb la selecció espanyola. Contra Albània. I en Gerard Piqué, l'enemic en qüestió, es va tallar les mànigues de la samarreta. Per què? Ell diu que per comoditat. Perquè prefereix jugar amb una samarreta tèrmica a sota i les mànigues de la de dalt, li molestaven. Però la Caverna, com el mite del mateix nom, va veure ombres en forma de fantasmes, i va veure una escletxa per on carregar:
Al final del partit, amb tot el sidral ja organitzat, va sortir el propi Piqué demostrant que les mànigues de la discòrdia no duien cap bandera. I la pròpia Federación Española va fer públic un comunicat confirmant la seva versió. Per tant, Piqué no havia retallat cap símbol patri. Per tant, tot era mentida. Per tant calia rectificar. Bé, una rectificació, com sempre, feta d'aquella manera...
"Piqué alborota las redes"!!! Boníssim!!! O sigui, una colla d'ultres comença a dir per la xarxa que Piqué és un traïdor a Espanya, la premsa que li té ganes a Piqué en fa una noticia sense confirmar res i la rectificació és dir que Piqué era el culpable per esvalotar el galliner.
Però van haver-hi mitjans que van llençar la pedra...
... i que no van amagar la mà. Al contrari. A un tal Ojeda, expert en insultar a Piqué a OKDIARIO, el mitjà digital d'Eduardo inda, la veritat no li va canviar el discurs. En tot cas li va reforçar.
- El món segons jo mateix
Una premsa a qui la realitat li esclata a la cara, d'una manera simple, senzilla i amb naturalitat:
- Cinc senyores i un senyor
Dia de la Hispanidad. A la recepció oficial feta a Madrit (més que mai concepte) s'acaba de coure la investidura de Rajoy. I comença a circular aquesta foto:
De baix a dalt i d'esquerra a dreta són: la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la presentadora Ana Rosa Quintana, la periodista Isabel San Sebastián, la presidenta de la Junta d'Andalusia Susana Díaz i la periodista Pilar Cernuda. Vista així la imatge, això és una conspiració. Però, va ser-ho? Mirem-nos un altre enquadrament:
Aquí desapareix Cernuda i apareix el director de 20 minutos, Arsenio Escolar, que és l'autor d'aquesta foto. El periodista va veure que a la xarxa hi havia molt de sidral especulatiu amb la imatge i va decidir aclarir el què havia passat:
Per tant, potser va haver-hi una conspiració. O 32. Però el moment de la foto no en va ser un.
Mànigues que no duen bandera, polítiques del PP i del PSOE que no conspiren quan tothom pensa que ho estan fent. La xarxa té pressa i crea realitats incertes que després costa desmentir. Potser perquè la ficció és més divertida i té més morbo i la veritat no ven tant.