D'entre els molts dèficits de cultura democràtica que fan diferent Espanya d'altres democràcies arrelades de l'entorn europeu hi ha el tema sempre recurrent, quan s'apropen unes eleccions, dels debats televisius. Els governants fugen com gat escaldat de qualsevol situació compromesa i, sens dubte, un debat pot arribar a ser incòmode per a un polític quan parteix amb avantatge i té al seu costat tota una legió d'assessors que li demanen no arriscar. La qüestió, tanmateix, no és aquesta. Té a veure amb un element central, nuclear, del dret a la informació dels ciutadans i constitueix un element de judici imprescindible per discernir amb prou coneixement l'opció política per votar. En essència, té a veure amb l'exercici de la democràcia i no amb una sèrie d'artificis per dispersar la responsabilitat del no-acord i així equilibrar les culpes de cada un.

Encara que s'ha provat de fer, mai no s'ha aconseguit arribar a un pacte que deixi en mans d'un organisme neutral la celebració d'aquestes cites televisives. Com a conseqüència d'això, per exemple, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, tan sols participarà en un debat per televisió abans de les eleccions del 20D i restringit a un cara a cara amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. A la resta de cites programades o bé no hi serà cap representant del PP o, si hi assisteix, serà una persona de la seva confiança. Ha estat sempre així. Amb Felipe González, amb Aznar i amb Zapatero.

Bé és cert que mai no hi havia hagut unes expectatives de canvi global tan importants. Amb el debat únic, Rajoy vol reforçar la idea que el bipartidisme continua viu a Espanya i disminuir el paper de Ciutadans i de Podemos. Aquesta situació també l'han patit i pateixen els partits independentistes o sobiranistes, líders als seus respectius territoris i que sempre en queden fora, tinguin la presència que tinguin al Congrés dels Diputats.

A canvi d'això, s'han incorporat en aquesta campanya (oficialment, precampanya) tota una sèrie de participacions dels líders polítics en programes banals, que res no tenen a veure amb la política, però que, diuen, humanitzen els nostres representants. Del governant actual o futur no se n'hauria d'esperar que sigui més o menys enginyós en els programes lleugers, sigui dit així per no fer servir cap altre qualificatiu, de la televisió o de la ràdio. Perquè al final un president no pot ser elegit entre els que fan més el babau.