La República Popular de la Xina, tres mesos després de l'esclat viral de la Covid-19, està ja assortint l'orgullosa Europa dels mínims sanitaris per fer front a la pandèmia: màscares, tests de diagnòstic ràpid i bates per milions. Efectius o no, el missatge que s'envia a les atribolades democràcies d'aquesta part infectada del globus és que el règim de Pequín, amb els seus confinaments massius manu militari i els seus gegantins hospitals de campanya construïts en 10 dies, ha vençut el coronavirus. També, amb la seva dictadura policial digitalitzada, que permet detectar l'encomanat o l'infractor de les mesures de seguretat sanitària en qüestió de segons mitjançant drons i altres sofisticats dispositius. Al costat dels kits anticoronavirus que la malmesa indústria europea ha estat incapaç de fabricar —deslocalitzades les antigues fàbriques durant l'etapa de la ranquejant globalització neoleoliberal, per molt que el gallec Feijóo presumeixi d'Inditex—, el míster Marshall xinès, Xi Jinping, exporta ja els seus sistemes de control i vigilància de la població al cor de l'Europa de les llibertats.

Ho escric mentre, a casa, com a moltes altres cases, tres generacions de dones, àvia, filla i neta, la primera, jubilada fa molts anys de les fàbriques tèxtils que va fulminar la globalització, cusen màscares per a l'hospital. Les hores extres d'antany amb l'overlock funcionant als pisos dels barris i en mil i un petits tallers auxiliars, aquella jornada afegida treballant com a xinesos fins plena nit amb què la classe treballadora industrial del segle XX va finançar la seva dignitat i les carreres universitàries dels seus fills, ha tornat. Ho fa ara en forma de contribució solidària, sense més interès que el d'ajudar i aprofitar el temps de confinament per aportar aquesta modesta peça que, encara que sigui indirectament, pot salvar vides. Mascaretes: això que el decrèpit estat de benestar espanyol, quarta economia d'Europa i 15a del món, i la incompetència dels seus governants, ha estat incapaç de subministrar a la gent i als professionals sanitaris fins que la Xina ha tornat a posar en marxa les seves fàbriques. Som pura arqueologia industrial, tot es va parar, les persianes de les antigues fàbriques no van tornar a aixecar-se, però el món —i els seus virus— van continuar avançant.

A Espanya, a la creixent militarització de la crisi, escenificada fins a l'extenuació en les rodes de premsa del comitè de seguiment i en el desplegament d'equips militars de desinfecció en aeroports, geriàtrics o centres de menors tutelats s'hi uneix la persecució policial, en moltes ocasions implacable, de transeünts que no respecten el confinament. La decisió final de Pedro Sánchez, a la desesperada, d'imitar el confinament total proposat pel president Quim Torra i el govern de Catalunya, fan témer el pitjor pel costat dels drets i llibertats. A Espanya, l'històric acumulat de vulneracions de drets és camp adobat per a nous experiments antidemocràtics, ara a compte del virus. El risc és que el tancament sanitari, sens dubte obligat mentre no hi hagi una millor alternativa —una vacuna—, es converteixi en un gegantí assaig de tancament de les llibertats, d'aplicació d'una mena d'estat d'excepció encobert que vagi més enllà dels límits imposats per l'estat d'alarma i operi fins i tot quan aquest sigui revocat. A Catalunya, on la "lluita" de l'anomenat estat de dret contra el procés independentista ha propiciat un clima de repressió judicial i policial desconegut des de la dictadura franquista, sabem de què va aquesta pel·lícula.

El risc és que el tancament sanitari, sens dubte obligat mentre no hi hagi una millor alternativa —una vacuna—, es converteixi en un gegantí assaig de tancament de les llibertats

Sens dubte, aquest és el pla de Vox i de l'extrema dreta mediàtica: aprofitar el coronavirus per aplicar un 155 definitiu a Catalunya i, en general, al règim de llibertats que (suposadament) garanteixen la Constitució i les lleis espanyoles. Però les innovacions en aquesta matèria, el control preventiu dels conflictes socials que es derivaran de la crisi econòmica, com alerta el sociòleg César Rendueles, em temo que no sortiran del laboratori de la renovada dreta hispànica feixistoide encarnada per Abascal i els seus camarades. O dels que ja demanen un govern de concentració dels "partits seriosos", del PSOE, el PP i Cs, és a dir, que un debilitat Sánchez faci fora del govern Pablo Iglesias i companyia, per afrontar el dia després. Les innovacions repressives més aviat vindran, i torno al principi, de la Xina, de la imitació del model xinès de gestió i superació de catàstrofes. De l'adopció progressiva, segurament, del seu règim policial digital. De moment, sapigueu que l'estat espanyol ens té geolocalitzats des d'aquest dissabte a través del mòbil, segons ha anunciat el BOE. Els nostres moviments seran registrats a fi d'elaborar un informe que determini les vies de contagi. Compte, perquè el coronavirus, a més d'infectar les xarxes i els cossos, pot arrasar amb els nostres drets i llibertats més bàsiques.