D'acord amb la mitologia grega, Procust, l'Estirador, era un hostaler que tractava d'una manera peculiar l'infortunat que s'apropava a fer nit a la fonda, a la ciutat àtica d'Eleusis. Procust conduïa l'hoste a un llit de ferro i l'immobilitzava. Si es donava el cas que les extremitats del desgraciat sobresortien del llit, Procust les hi serrava; al contrari, si eren més curtes, les hi allargava. La qüestió era que s'havien d'ajustar exactament a les mesures del terrible catre. Però és que a més, feia trampa: el llit tenia un mecanisme que permetia escurçar-lo o allargar-lo a voluntat del sinistre hostaler.

La història m'ha passat pel cap -extremitat que també podia ser objecte de tractament procustià- després d'escoltar el portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, tot detallant, un cop més, la condició per què s'estableixi un diàleg entre els presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. La condició és que el Govern de la Generalitat renunciï al referèndum que proposa de pactar al Govern de l'Estat. Aquesta és la condició procustiana -primer et talles un peu o una mà, o ambdues, i després parlem-ne- que, una vegada complerta, donaria pas a un diàleg. Un diàleg de caràcter "exploratori" després del qual es podria entrar -o no- en una fase d'"acords". Per un moment vaig creure que Méndez de Vigo parlaria de "fase resolutiva", talment com es feia en els temps del terrorisme d'ETA per diferenciar entre el "diàleg" o els "processos de diàleg" i la "negociació" pròpiament dita. En la "fase resolutiva", és a dir, "d'acords", el Govern de Rajoy es compromet a no se sap bé què a canvi que Puigdemont faci entrega de les urnes, com s'exigia als etarres que lliuressin les armes.

El Govern de Rajoy es compromet a no se sap bé què a canvi que Puigdemont faci entrega de les urnes, com s'exigia als etarres que lliuressin les armes

Se'm dirà que el plantejament de Puigdemont –"referèndum o referèndum"- és tan procustià com el plantejament de Rajoy per enfocar aquest diàleg que, segons ha transcendit aquesta setmana, va tenir una primera estació a la Moncloa l'11 de gener passat sense que s'arribés a res (al final, això d'haver de seccionar-se la mà, o la cama, o que te les seccionin, fa mal). Però això seria tant com caure en la trampa de dir que el problema no és el llit (de Procust) sinó les cames (o els braços, o el cap) del viatger. Aquest és un punt en el qual seria bo no caure en el parany. És Rajoy, i no Puigdemont, qui té l'hostal, el catre i l'instrumental procustià per tractar la qüestió catalana.

L'arsenal procustià en mans de Rajoy és l'Estat amb tota la seva potència coercitiva, la Constitució tancada i barrada pels segles dels segles i, en aquesta hora, la Justícia, disposada, si fa falta, a recuperar el delicte d'opinió per dividir i desactivar el moviment referendista català. S'ha vist en el cas de l'exclusió política de Joan Josep Nuet (CSQP) de la nova querella de la fiscalia contra Forcadell i 3 membres independentistes més -així els tracta el fiscal- de la Mesa del Parlament per haver permès votacions sobre el referèndum. Només la lògica procustiana que informa aquesta decisió judicial permet entendre que Nuet arribi a exigir que es querellin també contra ell per haver actuat de la mateixa manera que els querellats.

Potser Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet estan condemnats ja sí o sí només pel fet de ser independentistes?

A Nuet se'l deixa fora de la querella perquè ni és independentista ni, segons el fiscal, pretenia incomplir els mandats del TC sobre el referèndum, ni molt menys, portar endavant un projecte polític que "menysprea" la Constitució i les lleis. Potser està dient el fiscal que tots els ciutadans i ciutadanes partidaris de la independència de Catalunya són presumptes delinqüents? On queda la presumpció d'innocència, sempre en boca del Govern del PP, pel que fa a Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet? O potser estan condemnats ja sí o sí només pel fet de ser independentistes?

Per a l'Estat és fàcil demostrar a un ciutadà de Valladolid o de Sevilla que les demandes de l'independentisme superen de molt el marc legal que s'invoca per frenar-les. L'estretor del llit constitucional, la lectura procustiana de les seves possibilitats de desenvolupament, el fet que qualsevol plantejament català d'avenç en l'autogovern hagi estat amputat almenys des de la sentència de l'Estatut, facilita la construcció d'aquest marc politicomental segons el qual és impossible resoldre la qüestió a les urnes. Però, pel que sembla, que es pugui estar a favor del referèndum i la democràcia i alhora en contra de la independència de Catalunya, com ho estan Nuet i els comuns en general i diu estar-ho Pablo Iglesias, que es doni suport a això que l'exlehendakari Juan José Ibarretxe, que aquesta setmana s'ha retrobat amb Artur Mas a Sant Sebastià, va anomenar el dret a decidir, això ja no hi ha llit de ferro procustià que ho aguanti.