"No sabem si hi ha urnes, no hi ha decret aprovat... res, més enllà de declaracions afirmatives". Així s'ha expressat aquest dissabte Xavier Méndez de Vigo Domènech en acabar el Consell de Ministres dels Comuns sobre la posició a adoptar davant del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Ui, perdó, això és el que han dit Ada Méndez de Vigo i Íñigo de Colau, en acabar la reunió a Sabadell de la junta directiva nacional d'Espanya En Comú: "No té garanties, a més de ser il·legal i atemptar contra la Constitució. El referèndum no es pot celebrar, perquè no tenen urnes, ni cens, ni junta electoral, ni els funcionaris." Però... el pararan, oi? Com?, preguntava un periodista: "Ens agradaria que es traduís en fets. Si no, són anuncis d'anuncis". Ui, perdó de nou: la primera cosa la va dir la coordinadora nacional del Pepé En Comú, reunida a Terrassa. I la segona cosa, el ministre portaveu d'Espanya Sí Que Pot. Però bé, per si s'han fet un embolic, això és el que pensa Pablo Iglesias Rajoy de Echenique y Monedero, el líder del PPodemos: "Jo, si fos català, no votaria en aquest referèndum".

Dit seriosament, no es tracta de declaracions-fake: això dels comuns i els podemites amb el referèndum és molt seriós. La primera frase reproduïda aquí correspon a Xavier Domènech, colíder amb Ada Colau de Catalunya En Comú, i la segona i la tercera al portaveu del Govern d'Espanya, Íñigo Méndez de Vigo. La quarta la va deixar anar Pablo Iglesias, el secretari general de Podemos. Algú s'anima a trobar les set diferències entre el que, en aquest moment processal, diuen el govern del PP i els líders comuns i podemites sobre el referèndum?

En el súmmum del trilerisme verbal, Domènech rebaixa el referèndum que el Govern pretén fer "vinculant" a la categoria de simple "mobilització". O sigui, que, si posem per cas, arribessin a votar 3 milions de persones, i, com tot indica, guanyés el sí de carrer, no hi hauria problema, perquè s'hauria tractat d'una altra "costellada indepe massiva", oi?. Però en fi, per si de cas, al mateix temps que es degrada el caràcter de la convocatòria en negar-li tot valor efectiu, els dirigents de Catalunya En Comú decideixen boicotejar-la evitant cridar a la participació. Sí, sí: ho heu llegit bé. Els comuns, els paladins de canviar-ho tot des dels carrers i les places, resulta que són al·lèrgics a les 'manis' amb urnes. I el pitjor de tot plegat, és que no ho han decidit ells. És Pablo Iglesias, qui ha decidit el que han de fer els comuns d'Ada i "Xavi" Domènech -com ell l'anomena- davant de l'1-O.

El secretari general de Podemos subscriu cent per cent el principal argument "tècnic" del PP contra el referèndum. Del PP i de la seva premsa amiga, la cavernària i la felipista, és a dir, dels Estats Generals de la Casta, convocats aquesta setmana d'urgència per l'inèdit trio d'expresidents espanyols vius, González, Aznar i Zapatero. Aquests que, en un altre temps no gaire llunyà, van ser l'objectiu predilecte del fuet implacable de Pablo. Iglesias -i amb ell Colau i Domènech- ha comprat la falsa coartada de la casta, del suport polític de l'statu quo: que el referèndum no té "garanties". Com si això, en primer i últim terme, depengués de Puigdemont i de Junqueras! Qui és qui es nega a facilitar la convocatòria d'un referèndum amb "garanties", Pablo?

La cantarella de la "falta de garanties" és el que valida la inacció, l'immobilisme, la renúncia a la política per fer front a l'anomenat desafiament català. ¿És que potser hi ha alguna alternativa al referèndum "sense garanties" perquè els catalans votin? Qui l'ofereix? Mariano Rajoy? O és que es tracta d'esperar que Podemos assoleixi la majoria absoluta, en solitari o a mitges amb el PSOE, perquè el presumpte referèndum amb garanties es faci realitat? No serà que la veritable garantia és la que li ha donat Iglesias a Pedro Sánchez que el referèndum català la pròxima vegada ja no serà un obstacle per al pacte entre les esquerres espanyoles? Al final, el referèndum encara servirà perquè Podemos es converteixi en l'"autèntic" PSOE, el de tota la vida que, en un estrany intercanvi de papers, Sánchez el ressuscitat ha vestit de morat podemita.

Iglesias -i amb ell Colau i Domènech- ha comprat la falsa coartada de la casta: que el referèndum no té "garanties"

El problema no és que el referèndum de Puigdemont és il·legal en el marc de les lleis espanyoles, sinó que el marc no deixa cap altra opció possible que la plantejada per dotar de legalitat al referèndum. Això és, una llei catalana que, sens dubte, serà democràticament aprovada i indefectiblement suspesa i anul·lada pel Tribunal Constitucional. La qual cosa no significa, en absolut, que la pretensió del Govern estigui mancada de legitimitat: tant al Parlament, on li dóna suport una majoria absoluta de 72 diputats sorgida de les eleccions del 27-S (perfectament "legals"), com al carrer (mobilitzacions) i a la demoscòpia (majoria a favor que es voti en referèndum, enquesta rere enquesta).

Però en fi, arribat el cas -un veritable impossible metafísic- que un govern d'Espanya acceptés el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, quines garanties hi ha que el resultat seria respectat? Les garanties del Tribunal Constitucional que va fulminar l'Estatut votat pel Parlament i les Corts espanyoles, sancionat pel Rei i re-fe-ren-dat pel poble de Catalunya el 2006?. Segur que acceptareu la independència si guanya el sí, Pablo? Em temo que si aquestes són les garanties que troba a faltar el líder de Podemos molts catalans i catalanes, inclosos per descomptat desenes de milers de votants del seu partit i dels comuns, es quedaran amb les (no) garanties del referèndum (il·legal) de Puigdemont.