La CUP té raó quan diu que és “impensable” compartir grup parlamentari al Congrés dels Diputats amb Junts per Catalunya i ja no diguem amb Esquerra Republicana. Els anticapitalistes defensors de la ingovernabilitat consideren que unificar la veu de l’independentisme no té res de positiu per la causa que asseguren defensar, però sovint ha passat que el seu ímpetu en diferenciar-se de la resta d’independentistes ha estat el millor regal que li podien fer al seu presumpte enemic, tal com li diuen “l’Estat represor”, per descomptat, espanyol

La CUP va imposar el sacrifici polític d’Artur Mas quan era l’entremat político-financer-funcionarial de l’Estat espanyol qui havia mogut tots els seus tentacles per fer-lo caure. I, després, li van tombar els pressupostos a Carles Puigdemont i, potser el fet més inexplicable, van tombar l’elecció de Jordi Turull com a president de la Generalitat el dia abans que el jutge Llarena el tanqués a la presó per molts anys. Encara hi és. Tan partidaris com són els cupaires de la mobilització al carrer, la mobilització política a Catalunya i, de retruc, l’estabilitat política espanyol no hauria estat la mateixa si l’ordre de presó de Llarena hagués afectat a un recent elegit president de Catalunya. El resó internacional també hauria estat escandalós. Va ser una verdadera llàstima ( i una injustícia amb una bona persona com és Jordi Turull).

És impensable que la CUP i JxCat comparteixin grup parlamentari a Madrid, però si ho fan només un dia i després se separen, l’independentisme tindrà més veu i més subvencions de l’Estat per fer-li front

Però també és cert que la diversitat i la transversalitat de la causa independentista és el que fa que el moviment català emancipador esdevingui electoralment majoritari. Sense anar més lluny, en les darreres eleccions espanyoles la CUP ha obtingut representació parlamentària no tan pels vots procedents d’altres partits, sinó perquè ha arrossegat a les urnes molts electors que abans no es molestaven en anar a votar. Dit d’un altre manera, Seria un desastre que Junts per Catalunya i la CUP anessin plegats a unes eleccions, perquè una coalició d’aquestes característiques, tan contra natura, només provocaria desercions de l’electorat més radical de la CUP, dels convergents de tota la vida, que són independentistes dins d’un ordre, i dels fills dels convergents que necessiten votar la CUP per poder renegar del pare.

Així doncs, no tindria sentit que ara Junts per Catalunya i la CUP compartissin grup parlamentari a Madrid. Seria contribuir a la confusió. I resulta que tal com va tot, JxCat i la CUP formaran part del mateix grup, el grup mixt, juntament amb altres grups polítics espanyols, amb la qual cosa, les veus independentistes quedaran força diluïdes.

Hi ha una manera d’evitar-ho a favor de l’independentisme. JxCat i la CUP poden formar un grup parlamentari conjunt que només duri un dia. Sumant forces, JxCat tindria grup parlamentari propi i la CUP a l’endemà se’n torna al grup mixt. El resultat seria que JxCat, és a dir, l’independentisme, tindria més veu al Congrés. També la CUP en tindria proporcionalment més veu en un grup mixt més reduït. Junts per Catalunya augmentaria considerablement la subvenció –són molts milers d’euros-  pel fet de tenir grup parlamentari i la CUP, també, perquè lògicament JxCat li hauria d’agrair el gest a la CUP traspassant-li el 20% de la subvenció que rebi, donat que són 2 de 10. I, des d’un punt de vista pirata o subversiu, que és el que se suposa que interessa més als Cuparies, són diners espanyols que els aprofiten els independentistes o se’ls queda l’Estat, espanyol. Certament, tot resulta molt frívol, però no més que el que a hores d’ara negocien canaris amb càntabres, navarresos, asturians i turolencs a corre cuita perquè el termini s’acaba la setmana que ve.