Després d'aparèixer a Davos com el nou campió del lliure comerç i la globalització, el president Xi Jinping i l'economia xinesa tornen a trobar-se en dificultats. Joaquim Wuermeling, membre del consell executiu del Bundesbank (banc central alemany), ha advertit sobre la possibilitat d'una guerra de divises global.

Aquest avís arriba després que el Banc Central xinès (PBOC) demanés "prudència" al Govern de Xi Jinping a l'hora d'aplicar mesures per frenar el palanquejament de l'economia pel risc de provocar una frenada del creixement.

Michael Pettis, professor de la Universitat de Pequín, ha indicat que "fins i tot per mantenir els nivells actuals d'inversió, consum i d'augment del PIB implica el creixement del crèdit". El cas és que, segons dades del mateix PBOC, el deute xinès ha augmentat fins al 277% del PIB el 2016, registrant-se un increment de la part destinada al servei del deute acumulat, segons els analistes d'UBS.

El dilema és que l'economia xinesa necessita cada vegada dosis majors de crèdit per créixer, i l'acumulació de deute tendeix a devaluar el iuan. Xi Jinping va prometre davant de la comunitat internacional dels negocis que no devaluaria la divisa, com un any abans ho va fer el primer ministre Li Keqiang, la qual cosa no va impedir que el iuan es rellisqués un 12% en el primer semestre del 2016, segons Capital Economics. 

El dilema és que l'economia xinesa necessita cada vegada dosis majors de crèdit per créixer, i l'acumulació de deute tendeix a devaluar el iuan

De fet, Pequín es mostra molt susceptible sobre aquesta qüestió després que les reserves de divises caigués per sota dels 3 bilions de dòlars, una xifra símbol del seu poder econòmic. Però la fugida de capitals segueix en progressió.

Michael Spence, Premi Nobel d'Economia, ha explicat que el problema s'ubica en el sistema creditici xinès. El Banc Central ha estat emetent diners a dojo per sostenir el creixement, com ha passat en el cas del BCE, però el nou model econòmic (basat en el consum intern, els serveis i la tecnologia) manca de prou dinamisme per aguantar amb èxit el canvi deixant enrere el vell patró basat en les exportacions. Això fa que la major part del crèdit vagi a les tradicionals empreses públiques, perquè en cas d'impagaments se'n farà càrrec l'Administració.

Així les coses, el comerç segueix representat una part important del PIB, proper al 40,7%, el que el manté com un dels principals motors de l'activitat econòmica.

L'objectiu de creixement és transcendental per al Govern de Xi Jinping en una fase de lluita contra la corrupció destinada a superar la imatge de decadència del sistema polític xinès.

Però aquest creixement no sorgeix amb facilitat de la nova economia i la vella necessita cada vegada més deute per donar resultats positius. Però el deute en els nivells actuals està començant a ser amenaçador, per la qual cosa la temptació de recórrer a un estímul del comerç a través d'una divisa més feble és creixent.

Pequín tem la possibilitat que Donald Trump apliqui aranzels a les seves exportacions i percep la desglobalització com una cosa molt preocupant

Pequín tem la possibilitat que Donald Trump apliqui aranzels a les seves exportacions i percep la desglobalització com una cosa molt preocupant, segons l'expert Minxin Pei, per a qui, no obstant això, "la interdependència econòmica entre la Xina i els Estats Units esmorteeix la seva rivalitat geopolítica i ideològica".

Segons les autoritats xineses, un total de 119 procediments van ser cursats el 2016 per 27 països contra les pràctiques comercials de l'Imperi de Centre, un augment del 37% en un any.

Xi Jinping pot estar ara en la disjuntiva d'"obrir més les portes al món", com va dir una setmana abans del Any Nou xinès o abocar-se a una política de negligència respecte al iuan, la qual cosa podria provocar la guerra de divises que tem l'alemany Joaquim Wuermeling, cosa que, segons aquest membre del consell del Bundesbank, "podria ser catastròfica per a totes les economies".