Lamentem haver estat notícia aquests dies per l’article publicat pel senyor Jordi Galves al diari digital El Nacional, una expressió de la manca de respecte d’una persona cap a la nostra ciutat i la seva gent. Encara que pugui molestar a algunes persones, Cornellà sí és Catalunya, és la Catalunya real, la plural i diversa, la de la convivència i la de la tolerància, la que vol viure i conviure en pau, la que no vol que divideixin, ni tampoc que la utilitzin amb interessos polítics.

Discrepar políticament sí, respectar-la també. Ha quedat clar que aquest article parla des del desconeixement, la visió obtusa i personal de la realitat, la irresponsabilitat i el sectarisme. Molts ciutadans i moltes ciutadanes s’han sentit ofesos per aquest article, i així ens ho han fet saber.

Senyor Galves, vull dir-li que no s’hi val tot per defensar i justificar un sentiment identitari i una ideologia. No s’hi val faltar a la veritat. Per aquest motiu li vull dir que a Cornellà de Llobregat ballem sardanes, sevillanes, jotes manxegues, i extremenyes, fem castells, ball de bastons i ballets, toquem tabals, gralles, gaites i guitarra flamenca. Parlem català i castellà, també amazic, i moltes altres llengües, com a la resta de Catalunya. Som una ciutat que vetlla per la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura i a l’educació pública, des el respecte a la diferència  i la tolerància.

Vull recordar que som als llibres d’història per diversos motius. Un d’ells per les lluites obreres en defensa de millors condicions de vida, alhora que en defensa de la democràcia i les llibertats als anys 70 del segle passat. Aquesta ciutat mil·lenària –tenim importants restes arqueològiques romanes i paleocristianes-, als anys 50 i 60 es va convertir en terra d’acollida per a milers i milers de persones arribades de totes les províncies de l’estat. Aquests nous catalans van venir a treballar, i a cercar oportunitats per a les seves famílies, mentre a les fàbriques també lluitaven per millorar els seus barris, per dotar-los d’escoles i de centres de salut, de carrers asfaltats i de parcs infantils. Era gent obrera compromesa i aviat van agafar la bandera de les llibertats, de la democràcia i del combat contra la repressió franquista. A les vagues generals dels darrers anys de la dictadura, aquests mateixos obrers cridaven llibertat, amnistia i estatut d’autonomia per a la Catalunya que els va acollir. Era la força del moviment obrer de Cornellà. Molts van patir repressió i presó. Segurament, la seva integració i la voluntat de superació personal van ser la causa que als anys 80 i 90 els seus fills i les seves filles omplissin les aules de les universitats catalanes. Sense dubte hi va influir que Cornellà encapçalés el llistat de municipis que aplicaren la Llei de normalització lingüística aprovada pel Parlament de Catalunya el 1983, i la immersió lingüística a les escoles. A tall d’exemple del que també és la nostra ciutat, per integrar a la nova migració naixia, l’any 2002, el voluntariat per la llengua, amb milers de participants i de parelles lingüístiques fins al dia d’avui.

Les 400 entitats inscrites al registre municipal demostren la riquesa cultural i la vida associativa del nostre municipi. Tot això i molt més és Cornellà de Llobregat, acollidora i tolerant, i ho continuarem sent encara que algú vulgui ofendre’ns des del sectarisme. Com diu el professor Francesc Torralba, “els valors són la riquesa intangible d’una ciutat”, i Cornellà és rica en valors. Convidem a qui vulgui a venir a conèixer-los.

Rocío García Pérez és tinenta d’alcalde i regidora delegada de l’àrea de Cultura i Igualtat de l'ajuntament de Cornellà