“No et refies de mi?” i “em refio molt de tu” són dues frases que s'haurien d'estudiar a les escoles com a precursores de les grans desgràcies de la humanitat al costat de “Luis sé fuerte” i “no sabia el que firmava”. Les dues primeres il·lustren, entre altres coses, la falta de consciència existent respecte al perill de contagi de les malalties de transmissió sexual. Curiosament, l'amor i els sentiments romàntics són utilitzats ara com a formidable vehicle catalitzador dels diferents paràsits que poblen els genitals i el sistema immunitari dels alegres i enamorats folladors. Encomanats per falta de responsabilitat, són els que al seu torn s'encarreguen d'encomanar a altres alegres folladors en un cercle viciós on el vici, com a Panamà, transforma el seu meravellós significat.

La prevalença de moltes malalties de transmissió sexual ha pujat com l'escuma en els últims anys. Poca gent de menys de 40 anys desconeix ja el significat del VPH o Virus del Papil·loma Humà, que afecta més de dos milions de dones a Espanya. El 30% de les joves d'entre 18 i 25 anys tenen o han tingut el virus. Encara que l'eficient estalvi del nostre govern hagi fet pràcticament desaparèixer les campanyes de prevenció, les dades de contagi de les MTS ens situen per sobre de la mitjana de l'Europa Occidental. A Espanya han tornat vestigis del passat en forma de banquers, sífilis, clamídia i gonorrea, que encara que semblaven pràcticament desaparegudes, estaven esperant l'atordiment general per atacar amb més força. A més, la por de la SIDA s'ha diluït fins al punt que molts creuen que només s'encomanarien corrent descalços sobre un jardí de xeringues infectades. Els experts diuen que això es deu a un coneixement més gran de la reducció de la mortaldat pel VIH i que ho veiem com “un mal menor”, però jo estic convençuda que simplement som carallots. Ningú no se sent grup de risc perquè en realitat, no existeixen grups de risc, sinó conductes de risc, de les quals totes i tots hem practicat extasiats per l'efecte de les drogues o l'amor. Continuar vinculant les MTS a determinats perfils socials, és la principal causa que cada vegada s'encomanin més ciutadans respectables entre els llençols d'hotels de 4 estrelles i els banys dels after hours.

A Espanya han tornat vestigis del passat en forma de banquers, sífilis, clamídia i gonorrea

Pretendre donar la culpa de tots els mals a la promiscuïtat és el mateix que dir que hi ha corruptes perquè hi ha corruptors, una frase que gairebé evadeix de responsabilitat a qui fica la mà a la saca perquè se la van posar al davant. El problema no és la promiscuïtat, el problema és ser un brut (o una bruta), que no és el mateix que ser lasciu, ni tampoc no se li sembla. Estem deixant d'utilitzar preservatius: les xifres de venda de profilàctics a Espanya demostren un descens imparable en els últims deu anys. I la major part dels joves que els utilitzen regularment declaren fer-ho per evitar un embaràs i no per protegir-se d'una infecció. A més, moltes noies diuen que no l'utilitzen per no fer enfadar la parella.

La revolució sexual no era això.

El funcionament del sistema sanitari no hi ajuda. La meitat de les persones infectades pel VIH tenen un diagnòstic tardà, i no és gaire millor en els casos de papil·loma humà. La major part de les dones –el virus s'acarnissa especialment amb nosaltres– se n'assabenta quan tenen problemes greus. Els serveis públics de ginecologia no funcionen com és d'esperar, perquè el filtre del metge de família continua generant molt rebuig entre les més joves que tampoc no tenen diners per pagar-se una consulta privada. No ens mirem, ni ens diuen que ens mirem. Les nenes i els nens surten del pediatre sense un lloc on anar a consultar els seus problemes sexuals. I encara que l'edat recomanable per assistir per primera vegada al ginecòleg és a partir de les primeres relacions sexuals, conec dones de més de 30 que no hi han anat fins que Miss-picor-de-cony-insuportable va aparèixer a les seves vides. No parlem de l'uròleg, aquest ésser mitològic al qual la major part dels homes només hi acudeixen davant d'una situació d'emergència: quan no se'ls aixeca. L'uròleg, per cert, també practica citologies per diagnosticar VPH, gràcies a les quals podeu prevenir càncer genital o anal que, encara que en menor mesura que les dones, també patiu. Per descomptat, evitareu encomanar a les vostres estimades senyores a qui demaneu que es refiïn de vosaltres, tot i que ni vosaltres mateixos us en refieu.

Hem arribat a un estat de coses en què ens creiem immunes i, a més, a moltes persones els fa vergonya fer-se un test. En molts centres dependents del Ministeri de Sanitat aconseguir una prova del VIH suposa gairebé jurar haver fet porno en els vuitanta o tenir el jardí de xeringues a la porta de casa teva. Els grups de risc, ja sabeu. Si poca gent va a metges especialistes en MTS, el nombre de casos de ciutadans de bé que s'han fet una anàlisi de sang amb serologia és pràcticament nul. Jo no en conec ningú. I és tan fàcil com demanar-li-ho al metge de capçalera la responsabilitat del qual és, precisament, mantenir la confidencialitat de les dades.

No em refio absolutament de cap persona amb qui me'n vaig al llit, i de la mateixa manera, m'encantaria que ningú no es refiés de mi

Seré franca. No em refio absolutament de cap persona amb qui me'n vaig al llit, i de la mateixa manera, m'encantaria que ningú no es fiés de mi. A les meves tres últimes parelles els vaig demanar una analítica amb serologia (òbviament jo també me la vaig fer) que és l'única manera de detectar infecció del VIH i hepatitis. I encara que la primera vegada em vaig morir de vergonya, crec fermament que tenir la seguretat que et fiques al llit amb una persona que no t'enganxarà res és un pas important per gaudir del sexe. Ja bastant complicats són en els temps que corren confiar en la fidelitat en parella, com per refiar-se d'amb qui va jeure la teva parella i per tant, l'exparella de la teva parella i la parella de l'exparella de la teva parella, fins a arribar a Nacho Vidal.

La major part de les meves amigues encomanades per alguna MTS (bàsicament papil·loma) han estat víctimes de la confiança dipositada en els seus xicots a qui no els van exigir una prova abans de tenir relacions sexuals sense preservatiu. De la mateixa manera, moltes dones hauran encomanat a molts homes sabent o sense saber, i aquests, a les seves actuals o futures parelles. A més, una vegada encomanat/da en parella la desconfiança es bifurca, perquè tothom té dret a pensar que el teu company de feina fa pinta d'encastar-te a l'hora del cigarret.

Si de veritat voleu construir relacions de confiança, feu-vos les proves. Que semblo una mare, cony.