Les companyes de la CUP, davant les crítiques rebudes davant la nostra postura davant la investidura o no d'Artur Mas i que s'han inclòs al manifest "Si hem de matar-ho, matem-ho ja. No allarguem més l'agonia (no a Mas sinó al moment que vivim)", volem presentar públicament la ponència que hem anomenat "Mas o març no és el tema companyes. O sí".

En primer lloc volem manifestar que l'assemblea que no era una assemblea sinó una presa de contacte amb les bases i que expliquem al document "Estem prenent el pols a la ciutadania, no molestin", i que va ser conseqüència d'assemblees prèvies que no eren assemblees sinó una recollida d'impressions que podeu consultar a la comunicació "Ens agrada molt xerrar, què passa? O és que ara resultarà que xerrar és dolent?", era una no-assemblea deliberativa. Per tant, la intenció d'aquesta trobada amb les companyes era escoltar-les.

Un cop hem sabut quin és el seu pensament, majoritàriament contrari a la investidura d'Artur Mas com a símbol de la dreta que retalla, del poder oligàrquic obsessionat amb estigmatitzar les classes populars a còpia de discursos reduccionistes i promeses buides fetes per qui s'amaga darrere dels Millet, els Pujol, els Puig o els Crespo amb l'únic objectiu de perllongar en el temps el patriarcat capitalista (aquest últim concepte el trobareu a "Creiem que la frase ens ha quedat una miqueta llarga, però no posar cap punt i seguit també és una insubmissió"), doncs eee... un moment que hem perdut el fil... és el problema de posar massa subordinades... sí, crec que ara... dèiem... un cop les bases s'han manifestat a favor de continuar negociant amb Junts pel Sí de cara a aconseguir el nostre objectiu de construcció d'una república catalana on les persones no són importants i, per tant, si les persones no són importants, per què no podem plantejar un escenari sense d'Artur Mas?, volem comunicar a les ciutadanes del país:

Pròximament convocarem una assemblea, aquesta sí amb caràcter deliberatiu, que podríem celebrar la setmana vinent (o no), o el dia de Nadal (no creiem en el Nadal, per tant és un dia perfecte per construir el nostre futur revolucionari) i en la qual, si hem tancat acords seriosos i compromesos amb el què, el com i el quan, evidentment això alleugerirà la figura del qui, perquè malgrat que sempre parlem de Mas sí o Mas no, sempre hem dit que només faltaria que la CUP, després de tants anys de lluita, ho reduís tot a la figura d'un nom. S'ha entès, oi?

La traducció d'aquesta frase que no vol dir res, però que ho vol dir tot, és que allargarem tant el mareig de la perdiu que la pobre bèstia acabarà com sortida del centrifugat d'una rentadora. I tot amb l'objectiu que la llufa que tot se n'ha anat a can Pistraus se la mengi Junts pel Sí i no nosaltres, que és exactament el mateix que pretenen elles. I mentre, diem que no a Mas però que també podem acabar dient que sí, però no nosaltres sinó les bases, de tal manera que el pròxim document en circulació sigui "No li diguin perdiu sinó biodramina" i que la gent acabi tan farta de tot que a les pròximes eleccions no vagi a votar ningú més que les classes populars i, d'aquesta manera, aconseguim els 135 escons per a nosaltres soles. S'ho imagina?