L'ocupació americana ha pujat en 235.000 nous llocs de treball el febrer, l'avenç més important en deu anys, amb progressos salarials inclosos. Aquesta xifra ha estat interpretada pel mercat com la dada que completa l'espectacular fase alcista que ha vingut amb la nova presidència de Donald Trump, moment en el qual un sector del mercat ha decidit fer beneficis.

El Dow Jones ha arrencat pujant un 0,32%, però després ha anat afluixant la marxa a mesura que ha entrevist la possible reacció de la Reserva Federal, no la propera setmana, on hi ha un 100% de possibilitats que apugi tipus, sinó més endavant. Hi ha por que els mercats hagin apostat massa fort per l'expansió.

A Europa, fins a cert punt, passa una cosa semblant. Els inversors han aplaudit Draghi i les perspectives que ha obert als mercats borsaris, però la conjuntura política, especialment a França, no permet massa alegries. Credit Suisse ha advertit que una victòria Marine Le Pen és el risc més important per a la zona.

No obstant això, a l'Ibex, Caixabank, Sabadell, Bankia, BBVA o Santander han avançat tota la tirada transitable. Repsol, i el seu descobriment a Alaska, ha estat la notícia als parquets. L'euro ha pujat a 1,0657 dòlars, però l'alça dels tipus d'interès a llarg termini representa una advertència.

A més, les dades econòmiques a Europa s'han mogut en la part baixa dels seus rangs tant en les vendes minoristes a Espanya com en la balança de pagaments alemanya. S'hi ha sumat que el banc italià Monte dei Paschi ha posat en venda crèdits dubtosos amb descomptes molt profunds. Aquests moviments puntuals obren bretxa a una inseguretat que va més enllà de les evolucions macroeconòmiques.