Tal dia com avui de l'any 1919, fa 98 anys, les forces representatives dels treballadors -amb un paper destacat de la CNT- celebraven un míting a la plaça de bous de les Arenes, a Barcelona, per desconvocar la vaga de la Canadenca, que havia tingut un seguiment majoritari en molts sectors de la societat i que havia deixat Barcelona sense llum i sense transports públics durant diversos dies. La vaga de la Canadenca va ser una gran demostració de força i de cohesió de la classe treballadora davant les coaccions, les amenaces i els acomiadaments indiscriminats tant de l'empresa, com de la patronal catalana en general.
La Canadenca era el nom popular que rebia un entramat d'empreses del sector energètic a Catalunya, liderat per la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, de capital canadenc. En aquest entramat hi havia també empreses de transport públic -Tramvies de Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya- i els operadors elèctrics -Barcelonesa de Electricidad i Saltos del Segre- que subministraven energia a tot el país. I hi havia també la Ebro Irrigation and Power, que és on va començar la vaga, propietària dels embassaments de la Noguera Pallaresa i de bona part de l'aparell de reg de la plana de Lleida. La vaga va afectar, principalment, Barcelona i Lleida.
Ebro havia introduït uns canvis que implicaven una rebaixa salarial. La direcció va reaccionar a les protestes dels treballadors amb acomiadaments indiscriminats. Va ser el principi d'un gran moviment que va conduir a una de les fites més rellevants de l'obrerisme català: la jornada de 8 hores. Totes les empreses de l'entramat van secundar la vaga, i al cap de pocs dies s'hi sumaven treballadors de tots els sectors econòmics. Barcelona restava completament paralitzada. El govern espanyol, pressionat per una patronal catalana espantada, va acceptar les reivindicacions dels treballadors, i Catalunya es convertia en el primer país de l'Europa occidental a aplicar la jornada laboral de 8 hores.