Una de les millors experiències que ens ha regalat la victòria de Donald Trump als Estats Units ha estat la gràcia de veure novament despullada la relació eminentment cínica que la majoria de catalans tenen amb la democràcia, un sistema que només adoren quan els dóna la raó. Fa tot just dos anys, quan celebràrem el 9-N, la xarxa bullia curulla de fotografies d’avis i padrines que anaven a votar i hom podia comprovar com tots els joves del país estaven encantadíssims de veure els seus ancians exercint el vot, alguns dels quals havien fins i tot abandonat una sala d’hospital per donar el sí-sí a la tribu abans de morir. Però amb Trump, aquests mateixos padrins tan lloables i ardits ara s’han convertit en una gent tremendament radical i conservadora, un aplec de vellards ignorants que voten el candidat de la tele perquè, pobrets, són quasi retardats mentals.

Amb Trump, aquests mateixos padrins tan lloables i ardits ara s’han convertit en una gent tremendament radical i conservadora

L’independentisme s’ha fet fort sobretot al rerepaís i és just recordar que el moviment de les consultes que va culminar a Barcelona es va forjar abans a Arenys i després a Osona. En aquells temps, la ciutat vivia somorta i calia elogiar els valents de poble, que –ja se sap, com diem a l’Eixample– són paios autèntics, dels quals et pots fiar i que no tenen gaire cosa a perdre. Doncs bé, els personatges de tot aquest elogi de la vida rural, amb Trump, van convertir-se per art de màgia en éssers d’escassa complexitat racional, en estúpids cap quadrats de Nebraska que havien gosat votar republicà, per la qual cosa, a ulls dels redactors de TV3, només són fonamentalistes religiosos que viuen obsessionats a tenir una pistola a casa per disparar contra el primer que passa. El rerepaís era fantàstic quan votàvem la independència, però –ja se sap– els americans de l’interior són tots una caterva de tòtils.

El rerepaís era fantàstic quan votàvem la independència, però –ja se sap– els americans de l’interior són tots una caterva de tòtils

La democràcia es defineix justament per assumir com a possible l’opció contrària als teus desitjos i molts independentistes fan el ridícul i resulten molt més radicals que el votant mitjà de Trump quan enalteixen l’art de votar lliurement només per defensar la pròpia visió del món. La democràcia no és la revolució dels somriures, sinó que triomfi allò que no vols. Colla de cínics.