Gràcies a l’usuari de twiter @elsomatent, m’ha arribat el cartell-convocatòria més sensacional dels últims anys i que ha estat penjat a la xarxa per l’usuari @ferreriasjg:

El fotomuntatge és preciós i precís i el redactat demostra el mal que ha fet el bilingüisme imposat pel totalitarisme i el periodisme subvencionat i el bla, bla, bla i ja tal. Però el millor és el concepte.

Com que al nostre país no hi ha gent que faci castells, com que al nostre país no hi ha colles castelleres (79), com que al nostre país no hi ha ciutats i pobles amb colla castellera, resulta que l’unionisme radical que fa anys s’autoatorga el títol de ser la majoria silenciosa i la Cataluña real (ells l’escriuen amb Ñ) ha de posar un anunci per poder fer un pilar de 4. DE-MO-LI-DOR!

Noi, això sí que és estar de pega. Perquè si una colla castellera té un senyal d’identitat identificable, és la diversitat. Vostè vagi a qualsevol pinya i hi veurà catalans de diversos orígens i classes socials, de totes les edats i condicions. I si vostè vol entrar en una colla, no li preguntaran ni si té multes de trànsit per pagar, o sigui que imagini si els importa el que vostè pensa.

Així com per cantar, almenys, has d’afinar, per fer castells val tothom. En una colla hi ha des de qui a les actuacions guarda les sabates o entreté la canalla, passant pels que fan de terços al tres de 10 o qui és cap de colla. Doncs bé, resulta que la Cataluña (sic) real que és majoria silenciosa, és tan real, és tan majoria, és tan silenciosa i està tan implicada al teixit associatiu del país que no coneix cap integrant de cap colla ni de vista. A-PUS-TU-FLANT!

Però el més incommensurable de tot plegat és que el nacionalisme espanyol radical presumptament majoritari a Cataluña (sic) hagi de posar un anunci per trobar gent que el proveeixi d’una cosa que, implícitament, reconeixen com a aliena. Evident: si ho fos, no els caldria l’anunci. I si hi ha una cosa culturalment potent i inclusiva al nostre país són els castells. I no d’ara. Des de fa uns quants anys en general i des de fa un parell de segles al camp de Tarragona i al Penedès. Per tant, a veure si no són la majoria silenciosa ni la Cataluña (sic) real?

Si l’unionisme radical que reivindica el 12 d’octubre fos realment la Cataluña (sic) silenciosa i la majoria real (o era al revés), no els caldria posar anuncis per fer un pilar de quatre, sinó que les colles castelleres formarien part del seu moviment d’una forma natural. Però ja se sap, a la Cataluña (sic) fracturada socialment, les tradicions catalanes que uneixen milers de persones de totes les procedències, justament han anat a caure al cantó que no és la realitat silenciosa de l’unionisme. Guaiti vostè quines coses passen, oi?

Ja és mala sort, ja...