DEL 18 AL 24 DE MAIG

18 de maig: El vicesecretari general del PP, Martínez Maíllo, es preguntava què és corrupció; a més, va continuar que, per acabar amb ella, calia un pacte d’Estat. Cinisme a banda, si vol saber què és corrupció que miri els sumaris de Gürtel(s), Brugal, Taula, Fabra, .. i tants d’altres. I, si vol un pacte d’Estat, ja el té: el Codi Penal. Reclamar un pacte d’Estat i berlusconitzar el sistema penal és més cinisme encara: delictes buits de contingut o limitacions de les instruccions, sense augmentar ni els mitjans personals ni materials; ans al contrari, amb menys potència de resposta que el 2011. Aquestes són les seves reformes.

19 de maig: Sorprèn per l’inaudit la prohibició de les estelades a la final de la Copa del Rei. No hi ha cap precepte a la llei de l’esport que en faci referència ni sobre el seu estatus jurídic ni sobre la seva perillositat, que palesament no té. L’estelada és una senyera legal d’un moviment legal –l’independentisme ho és– i no es pot prohibir.

Efectes. Primer: ha dividit el PP –entre els membres del govern, entre arguments tècnics i, la veritat, polítics; i entre PP català i la resta- i Ciutadans –a Catalunya ha sorprès i en canvi a Madrid, Rivera vol portar la regulació a les Corts-. Tebi el PSOE. La resta de partits, la generalitat del món intel·lectual i dels juristes ho han criticat frontalment i/o s'han fet un fart de riure.

A part de la mania de la Brigada Aranzadi (gran part de polítics són fruit de la festa nacional espanyola: les oposicions als alts cossos de funcionaris) de regular-ho tot, cal recordar que no hi ha cap bandera democràtica inconstitucional, malgrat els doctors per la Facultat de, suposo, Guantánamo. No hi ha militància constitucional com ha assenyalat reiteradament el TC. Repassin els constitucionalistes de faramalla els textos legals i jurisprudencials abans d’impartir doctrina. Consell gratuït.

No és més que un altre pas en la voluntat de criminalitzar el dit procés. Per a ells, el procés i ETA són pràcticament la mateixa cosa. Només un petit detall: ací no s’ha trencat ni una paperera i el País Basc ha estat –ja no- un bany de sang. Parlant del País Basc. La visita d’Otegi al Parlament, rebut quasi com el Dalai Lama, la veritat, és legítim, però agosarat. D’Otegi, si bé és ben cert que des de fa quasi una dècada s’ha encaminat en exclusiva per vies democràtiques, cal no oblidar que ell mateix va pertànyer a ETA. També és cert que molts que han combatut amb la violència després han encarrilat el seu entorn pel camí de la pau i la democràcia. Haver demanat perdó –i ell ho ha fet– és essencial. La visita/recepció –segons com es miri– podrà agradar molt, poc, gens, o fins, i tot, ser frontalment rebutjada. Tanmateix no s’ha de demanar ni permís a ningú. La política no pot estar segrestada per sentiments per legítims que siguin.

Dia 20: Segon efecte: enorme clatellada judicial al govern central. El jutge del contenciós-administratiu número 15 de Madrid suspèn la prohibició de la delegada del govern d’acudir al partit de la final de la Copa del Rei amb estelades. Dos arguments judicials: l’estelada no és ni il·legal ni perillosa i està emparada per la llibertat ideològica i d’expressió. La delegada del govern i el govern mateix han quedat a l’alçada del betum. Més encara quan l’advocat de l’Estat pretenia que no hi havia res a impugnar, perquè no hi havia cap resolució. O sigui que la policia hauria acatat una no ordre. Brigada Aranzadi en estat pur. Llàstima del calbot rebut pel Barça per no haver retirat, un cop dictada la resolució pel jutjat 11, la seva demanda davant el jutjat 15. Cal revisar les estratègies judicials a can Barça.

Dia 21: Comencen els premítings –per cert: d’on surt tant caler si això no es pot imputar a campanya electoral?–. Mentrestant, CDC tria cap de llista per a les eleccions del 26-J. Com està manat, guanya el candidat oficialista. A més, en un grandiloqüentment intitulat Superdissabte, la militància i la simpatitzança (es pot dir?) decideixen canviar de nom –no se sap per quin– en futur proper. Canvi de nom, encara que CDC anirà a les eleccions amb un nom difunt i amb els mateixos líders. Calia?

Dia 22: Madrid inundat d’estelades i el món no s’ha acabat. Ací sol i pluja. Escalfant ja a la banda. Sense neguit. Victòria, fruit de l’esforç i la intel·ligència. Victòria mal digerida pels que pretenien que fos una derrota. I no ho dic pel Sevilla. Victòria.

Dia 23: Un cop més Veneçuela centra la campanya electoral dels que no tenen res a dir més que sobres o la seva impotència per redreçar el país –sigui quin sigui el país-. Que les despeses que genera aquesta campanya no s’endugui l’Alma llanera.

Noves sorpreses judicials. Unes bones, altres esperpèntiques. El jutge central d’instrucció número 5 ha dictat sengles interlocutòries. Una obra judici oral contra Cotino i la densa trama del Gürtel valencià, incloses les contractacions full de l'RTVV, per la visita del Papa. Els delictes imputats: prevaricació, malversació, suborn, falsificació en documents mercantils i públics, delictes fiscals i el millor de tots ... associació il·lícita, que en francès queda, la veritat, molt millor: associació de malfactors. Sembla que està en joc quelcom més que una penitència de tres parenostres i tres avemaries.

També el mateix jutge ha requerit al PP –amb més d’un any de demora- que aboni més de 1,2 milions d’euros de fiança per assegurar l’eventual responsabilitat civil derivada de les obres en negre de, ni més ni menys, que la seu central del partit, fiança que ha de cobrir també un presumpte delicte fiscal. Si fos veritat la cínica i inútil fal·làcia que fa córrer el partit del carrer Génova, Bárcenas -oblidant la resta de tresoreres i gerents, la qual cosa és molt oblidar- hauria disposat en benefici propi de la caixa B, sent, aleshores, el partit víctima.

Si aquesta mentida fos veritat, ¿com explicar no només els ingressos en negre, sinó els pagaments en negre, per exemple, a alts càrrecs del PP, ministres inclosos –remuneració, compensació o com es vulgui dir que, en blanc o en negre, la llei prohibeix taxativament– o pagar també en negre gran part de les esmentades obres de reforma? Que sapiguem. El càntir no pot anar tants cops a la font.

L’esperpent. En el cas de les operacions complexes del Banc Santander –el cas Valors- les fiscals exculpen la cúpula i centren les irregularitats en subalternes, els empleats de les oficines. Si fos així, caldria acomiadar-los a tots. Segons el que es dedueix de l'esperpent de les fiscals, aquests subalterns s’haurien d’haver conxorxat per oferir els mateixos productes semifraudulents –no un diferent a cada oficina– als incauts clients. El paper, un cop més, no ho aguanta tot. Esperpèntic.

Dia 24: Junqueras presenta els pressupostos, que la CUP, malgrat les seves magarrufes, no sembla disposada ni individualment ni assembleàriament a aprovar. Ni cinc mesos ha durat quelcom similar a una pau parlamentària. Això és el que té aquesta peculiar coalició dels puríssims amb els més terrenals, entossudits a resoldre els problemes dels ciutadans. Si no hi ha nous pressupostos, els antisistema hauran aconseguit que continuïn els de Mas-Colell. Neoliberalisme (això era CDC, no?), ara com antisistema. Més entenedor, impossible.

I una mostra cabdal de la recuperació: un 28,6% dels ciutadans estan en risc de pobresa i d’exclusió social. A més, la renda mitjana de les llars es va contreure un 0,2%, fins als 26.092 €, segons l’INE. Bon balanç com a oferta electoral.