Escric l’article dels diumenges sense saber què haurà fet el Barça a la final de la Copa del regne, un partit que molts culers mirarem d’esma i pel qual s’han retornat centenars d’entrades a disposició del club, vista la manca d’interès dels aficionats per assistir a un match intranscendent que coronarà una temporada fallida. Perquè, independentment d’allò que s’hagi esdevingut al Calderón, la victòria d’aquesta setmana haurà estat la de Jan Laporta contra l’actual directiva, que –després del fracàs d’una acció de responsabilitat injusta i fraudulenta– ha quedat absolutament deslegitimada per continuar governant l’entitat.

Mentre Laporta i els seus directius són exculpats, de manera que es demostra que Rosell i Bartomeu van adulterar l’assemblea de compromissaris amb informació falsa per forçar-ne el vot acusador, l’actual president del Barça s’amaga i no dona explicacions al soci, en una actitud covarda que descriuria com a inaudita si no fos que ja l’havia precedit la fugida de Rosell, una espantada de la qual ara ja comencem a saber-ne els motius. Els millors directius que ha tingut el club en tota la seva història són innocents, mentre Rosell ja dorm a la presó i el seu successor Bartomeu no té ni la dignitat d’adreçar-se als seus propis votants.

La cosa seria d’escàndol si el Barça encara no tingués una massa social molt més preocupada per qui serà el proper entrenador del primer equip que no pas en escatir si viu administrada per lladres i mala gent; socis que, encara avui, creuen que viuen informats llegint Mundo Deportivo i La Vanguardia, publicacions xacroses que han estat set anys escampant merda sobre Laporta i els seus sense cap mena de compassió. On són, ara que Rosell dorm a la presó, aquelles portades amb factures d’una rostisseria que acusaven Laporta de malgastador? On s’amaga ara tota aquesta xusma, tota aquesta gentussa?

La victòria de Laporta demostra que, lentament però inexorable, les coses estan canviant en aquesta Catalunya on els fills privilegiats de cognoms intocables dormen al calabós i en què la gent ja no s’empassa la llista d’empestats que dicta el Comte de Godó. La victòria de Laporta no només se cenyeix al Barça, sinó que l’ha de fer seva tothom que sigui contrari a la mentida i als llinatges de la casta catalana, perquè tots sabem que l’únic pecat que va cometre en Jan fou ser independentista i voler un Barça que no es consolés guanyant una final de merda, absolutament menor com la d’ahir, per maquillar una temporada.

Els propers dies seran divertidíssims, car serà fantàstic saber què opinen de tot plegat els membres i autors del flamantíssim Codi d’Ètica i de Conducta del Barça (entre els quals hi ha il·lustres papis dels directius, dit sigui de pas), així com serà igualment d’instructiu saber què en pensa també de la cosa el Síndic del Soci, el professor Joan Manuel Trayter, un altre prohom que destaca per l'ús quasi místic del silenci. Serà ben interessant, hi insisteixo de nou, veure com tots aquests prohoms eviten donar la cara resant perquè els fitxatges per a la temporada vinent i la contractació del nou entrenador els tapin les vergonyes.

Catalunya està veient com la seva classe dirigent de fills de papà assenyats, fins fa ben poc guardiana del sentit comú, va perdent pistonada. Això que ha passat al Barça, com entendreu, té un correlat claríssim amb el país. Ben aviat haurem de triar si volem viure regits per la gentola que governa encara avui institucions com el Barça o si apostem per la gent que combina l’ambició amb la decència. Els nens de papà encara manen, però cada dia respiren més nerviosos. Ben aviat, no us preocupeu, els acabarem desbordant. I llavors podrem començar a parlar de si mereixem ser un país normal de gent lliure, desvetllada i feliç.