Ara que el Govern ha aprovat un projecte de pressupostos amb la conseqüent partida pel referèndum, els líders independentistes haurien d’entrar urgentment en la campanya pel 'sí' de la què fins ara han fugit amb letargia i esperit poruc. A diferència de la consulta popular del 9-N, tramada des de Governació, aquest referèndum vinculant serà coordinat des d’Economia i ha de comptar necessàriament amb el lideratge d’Oriol Junqueras. Fins ara, Junqueras ha matat el temps alimentant-se amb la seva (justificada) desconfiança pels terceraviistes convergents i l’entorn Artur Mas. De fet, el vicepresident ja va ser crític amb l’antic Molt Honorable per no fer vinculants els resultats del 9-N i del 27-S. Junqueras pot arrufar el nas tant com vulgui, i trobarà mil raons per a fer-ho, però ara és el moment ideal perquè dugui a terme precisament tot el abans es feu a mitges.

A diferència del secretisme previ al 9-N, crec que el millor que pot fer Junqueras des d’ara mateix és una campanya positiva, il·lusionant i –sobretot– ben oberta sobre com s’organitzarà la votació, un procés que oblidi la misèria del parlamentarisme autonomista –que si les negociacions amb la CUP, que si les objeccions dels diputats unionistes als pressupostos, entre d’altres mandangues– i se centri d’una punyetera vegada en els beneficis econòmics de l’Estat lliure. Junqueras ha liderat perfectament la seva conselleria i així, de fa mesos, els proveïdors catalans respiren molt més tranquils perquè el govern els paga el jornal (Mas-Colell era un geni, però els tocats pel cel tenen sovint la ment emboirada). Si Junqueras defensa el referèndum amb la mateixa determinació, el president Puigdemont tindrà més coixí per impulsar-lo i els porucs convergents cauran per la seva pròpia inèrcia.

Lideri o ben aviat tornarem a l’autonomisme de sempre, amb una nova Molt Honorable que ara és alcaldessa i amb ERC fent de comparsa

Vicepresident, lideri el referèndum, expliqui als ciutadans per què tenir un Estat amb un Ministeri d’Economia normalitzat els serà més beneficiós que un departament on els consellers només poden fer d’administratius de la misèria i posi el seu partit a treballar per convèncer els indecisos, des d’ahir mateix. Per plorar i buscar excuses sempre trobarem temps, però ara entrem a l’univers de l’acció, on les coses –repetim per enèsima vegada– només es fan fent-se. Lideri el referèndum, vicepresident, o ben aviat tornarem a l’autonomisme de sempre, amb una nova Molt Honorable que ara és alcaldessa i amb ERC fent de comparsa.

És a les seves mans, ara sí. Anem tard.