La notícia no és que Jaume Collboni pretengués adjudicar una campanya publicitària per al foment de la lectura de 111.000 euricus al seu amic Risto Mejide mitjançant la il·lustríssima tècnica digital (a saber, a dit), perquè a casa ja fa molts anys que ens afaitem i depilem, i això del Mejide amb l’Institut de Cultura de Barcelona havia anat exactament com la mandanga de concurs públic que també ordí Collboni per nomenar el seu col·lega Ramon Bosch com a nou gerent de Biblioteques de Barcelona, una guingueta que el segon tinent d’alcalde de la ciutat volia estalviar-se, simplement perquè ja tenia adjudicada (sic) la plaça, la qual cosa va anar exactament igual que el fitxatge de Jordi Tort com a gerent de l’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, cadira que tot i ser atorgada amb un concurs amb un jurat esplèndid d’experts funcionaris i blablablà va recaure en qui el capatàs de la cultura barcelonina ja volia.

Això ho sap tothom, tot i que només servidor tingui els collons d’escriure-ho davant la covardia i la castració de la tribu, perquè la cosa forma part ancestral i nostradíssima de la gestió immaterial de l’art casolà. Els concursos són els pares i la castedat de les milfs casades i qui se sorprengui de l’amiguisme en la gestió cultural barcelonina és que, fins ara, ha viscut a Mart. Però abans, i això sí que té més sacsons, quan et donaven a dit un concurs intentaves, si més no, currar-t’ho una mica per dissimular i no entregaves, com Mejide, un PDF sobre lectura amb faltes d’ortografia i idees de bomber xalat com ara promoure un enviament de llibres a Donald Trump perquè es faci més tolerant. La notícia, això sí, és que el Gremi de Llibreters s’empassés aquesta caca sense pestanyejar, una associació on, per cert, hi conviuen les grans superfícies del fast-book amb els pobres llibreters que es desviuen per aconseguir que tots gaudim dignament la lectura. 

La notícia és que cada dia hi ha més gent a qui no li plau abaixar el cap mentre els diners de la cosa pública es llencen per sufragar excrements

La notícia és que les coses estan canviant, i així és com molts llibreters del país, des de la Isabel Sucunza (La Calders) al Xavi Vidal (No Llegiu), s’han rebel·lat contra el Gremi per menjar-se campanyes publicitàries de merda com aquesta sense més i les han acabat tombant; la notícia és que cada dia hi ha més gent a qui no li plau abaixar el cap mentre els diners de la cosa pública es llencen en excrements, i és així com molts professionals que ja havien criticat Santi Vila per ordir un programa de lectura consistent a regalar xecs per comprar llibres, al més pur estil veneçolà, ara han dit que ja n’hi ha prou, que el més profitós per fomentar la compra i la lectura de llibres seria que la Generalitat i l’Ajuntament es dediquessin a no tocar-los la pebrotera en excés i a no gastar els diners corruptament. La notícia és que la gent, a poc a poc, ja no s’està per hòsties i pot canviar la inèrcia.

Tot això que ha passat aquests dies no és culpa de Risto Mejide, que al cap i a la fi regenta una empresa privada i ha pescat un client amical més que, per si fora poc el xollo, li ha exigit ben poca cosa. Ni tampoc és culpa única de Jaume Collboni, que continuarà perpetrant la gestió cultural amiguista que sempre s’ha viscut a Barcelona des de l’arribada del PSC a la ciutat, en casos molt menys sorollosos però igualment flagrants. La culpa és teva, benvolgut lector i votant, que encara calles i que encara continues sense fer ni brot perquè tota aquesta màfia se’n vagi a casa per sempre. Si finalment s’ha retirat això del Mejide és perquè hi ha gent que ha alçat la veu. Si passés amb tot, i de forma coordinada, ens empassaríem molts menys fraus cada dia i tindríem una cultura molt més lliure.

Per cert, abans que els llibreters protestessin, on eren els periodistes culturals de la tribu? I tu, Ada, estimada activista, adorada alcaldessa, hi tens alguna cosa a dir?