Allunyat de les novetats mediàtiques i tenint l’alta poesia i la cura per la llengua com a criteris únics, aquesta és la meva tria dels cinc millors llibres per a aquest Sant Jordi, volums que he llegit i que, en gaudir-los, m’han endiumenjat l’ànima fins al punt de fer-me millor persona. Veieu-hi només el mirall del meu gust personal, discutible com el de qualsevol cap i barret, i preneu com a interès de la llista, més enllà de monopolis editorials i de modes passatgeres, la veu d’un simple lector que estima el català com cap altra cosa. No són llibres d’avui, sinó de sempre.

1. Carles Capdevila: La vida que aprenc (Arcàdia)

Es podria titular “Pessics de vida” o “Viure amb humor”, però el títol és el de menys davant d’aquestes petites instantànies que s’allunyen de l’actualitat per centrar-se en l’art d’allò més quotidià, memòria íntima i fugissera que el filòsof dels Hostalets de Balenyà desgrana a través d’un recull d’articles que tenen per objectiu aprendre a tenir cura els uns dels altres. Amb gotes de Lévinas i aromes del darrer Heidegger, Capdevila fila algun dels seus temes clàssics (la metàfora del fuster, la diferència ontològica emprenedors/emprenyadors i la primacia moral de les infermeres) a través d’un periodisme d’anar fent per tirar endavant, on l’articulista aconsegueix progressivament entrar a l’ànima de les coses sense apel·lar ni un instant a la seva malaltia per generar compassió. Un llibre per assaborir lentament, com una infusió benigna de tarda que preludia la imprevisible posta de sol.

2. Xavier Bosch: Nosaltres dos (Columna)

El nostre és un país fantàstic on els editors ens ajuden a comprendre els temes dels llibres que llegirem. “És possible l’amistat entre un home i una dona?”, diu a la portada de Nosaltres dos, i certament aquesta és la pregunta existencial que s’ha fet el periodista Xavier Bosch en una nova odissea caracterològica que ressegueix la vida d’en Kim i la Laura, dos companys que es coneixen a la facultat i que es retroben en temps de maduresa. Interessat en els grans enigmes de l’ànima humana, Bosch reivindica l’amistat entre els sexes oposats i aprofita per donar qualitat literària a l’atracció que provoquen les maduretes. Apologia de la figura de la MILF i de les relacions entre sexuats, la novel·la excel·leix precisament als anys adults dels seus personatges, quan posen el comptador de la vida a zero i ja no tenen res a perdre ni a pelar. Un llibre que Carme Forcadell gaudirà com ningú.

3. Santi Vila: Un moment fundacional (Grup 62)

Publicat tot just després del passat Sant Jordi per humilitat de l’autor, que ja era conseller de Cultura i no volia fer ombra a la festa amb el seu protagonisme, Un moment fundacional representa un assaig necessari de moderació i d’enteniment davant la disbauxa gesticular del processisme i un antídot de seny contra els populismes que amenacen la centralitat de la política catalana. Val la pena rellegir aquest assaig per comprovar com les anècdotes de Vila a l’alcaldia de Figueres i al departament de Territori i Sostenibilitat ja preludiaven una etapa excel·lent al capdavant de Cultura, on el polític de Granollers s’ha esculpit un perfil propi a través de la seva resistència heroica a entregar les obres de Sixena als espanyols, un activisme numantí que reafirma, per si algú en tenia qualsevol dubte, que Vila serà dels líders catalans més actius en la desobediència contra l’Estat.

4. Xavier Bru de Sala, Julià de Jòdar, Miquel de Palol: Fot-li al Procés (Viena Edicions).

Quan tres dels nostres millors genis uneixen forces en un sol llibre, el producte no pot fallar. Després dels multivendes Fot-li, que som catalans! i Fot-li més que encara som catalans!, aquesta darrera part de la trilogia Fot-li acosta la sàtira i l’espedaçament als viaranys del procés. Si el primer llibre ja ens havia regalat mostres de la més alta literatura (recordem especialment el poema Tres Condons, de Bru de Sala: Si n’eren tres condons / que feien poesia / el més petit de tots / me’n duia barretina) ara l’instant més alt de creació arriba amb el diàleg entre el mestre RUI i la senyoreta DUI, una mostra de poesia escènica en què el traductor del Cyrano supera l’habilitat de Pitarra. Devem tanta clarividència als autors, que –humilment– demanaria a la Generalitat que cadascú es fes càrrec del centenari d’algun dels respectius companys, amb sou d’any Espriu garantit, com a mínim.

5. Pere Tàpias: El plaer d’aprimar-se (Columna, reedició actualment en procés).

No hi ha millor homenatge al recentment traspassat Joan Collell, més conegut com a Pere Tàpies, que revisitar aquesta obra excelsa de l’art culinari català, amb la qual tantes generacions de catalans hem après no només l’art d’aprimar-nos, sinó també l’art d’estimar-nos les coses de taula, que és l’afer en què més excel·lim a escala mundial. Aquest és un volum imprescindible, car potser ha estat l’únic llibre d’Occident que imposa un règim consistent a anar al restaurant i evitar la temptació d’encastar aliments a la nevera, per molt saludables que siguin. D’aquesta guisa trobem les explicacions que calen per demanar uns filets de llenguado amb col i tomàquet amb la complicitat del nostre cambrer i d’un bon xef, o trucs perfectament vigents com ara farcir els plats de vinagreta i salses lleugeres. La reedició compta amb un pròleg molt emotiu i sentit de Mari Pau Huguet.

Que tingueu tots bona lectura i bon Sant Jordi.