Veient la corrua de líders independentistes que van acompanyar Carme Forcadell a declarar al TSJC era inevitable tenir la sensació de reviure una caricatura de la marxa original que va escortar Artur Mas fins al tribunal, amb una processó sense tanta èpica, amb la gent un pèl més fatigada i amb una protagonista molt menys glamurosa. L’independentisme continua pensant erròniament que el procés es farà més fort i adquirirà més suport a còpia de nous màrtirs, quan l’únic que pot donar credibilitat als seus líders no és posar la galta sota l’amenaça de la inhabilitació, sinó generar la credibilitat suficient per convertir les seves promeses en realitat i tirar endavant un referèndum que encara espera llevadora. No deixa de ser curiós, per cert, que Forcadell hagi abandonat el famós "Posi les urneees" des del moment en què ha començat a cobrar un sou públic i a vestir-se de nou-rica.

La processó de divendres, amb un president deposat més i els alcaldes de sempre, només va regenerar la ira independentista, sense aportar ni convèncer ni un sol indecís més per a la causa. Que fins i tot Ada Colau donés suport a Forcadell en tuit indica que la hiperalcaldessa és ben conscient de com resulta compatible blasmar l’actitud judicadora del Govern espanyol mentre es ven la moto d’una Espanya de nacions en harmonia. Ens pot semblar molt injusta la possible condemna a Forcadell, que ens ho sembla, però posar al centre de l’estratègia independentista el martirologi és un error que es pagarà caríssim. Mas fou un màrtir fins que la perícia de Puigdemont el va fer caure en l’oblit, com així farà el proper substitut de Forcadell, si és el cas, i així damnificat rere damnificat fins al tedi. La compassió genera un contagi efímer: però aquí, segons deien, havíem vingut a guanyar.

La processó va ser la mateixa cançó, amb una mica més de polsim. Reconèixer-ho no et fa menys independentista. Reconèixer-ho no et fa menys empàtic amb la injustícia. Reconèixer-ho només et farà adonar-te de com estem passant el temps plorant quan l’hauríem de dedicar a fer campanya per guanyar. Prou processons, que volem líders!