Com tots els escorcolls i les aparicions estel·lars de la policia a can Convergència, casualment esdevingudes a les portes d’una demostració de força de l’independentisme, l’operació Pika té un doble objectiu. Primer, com posa especialment de relleu la figura de Sixte Cambra, injectar por en l’entorn terceraviista d’Artur Mas davant la convocatòria del referèndum perquè l’antic president s’acabi encabritant contra tots els defensors de la unilateralitat i així Convergència torni al camí del seny, que pels espanyols sempre passa per romandre a Espanya. I segon, que l’independentisme s’esquerdi en la discussió perversa entre la corrupció i la democràcia, és a dir, en haver de triar entre la depuració de les corrupteles del centre-dreta català com a pas previ (i irrealitzable utopia moral) a la consecució de la república. L’argument dels espanyols per evitar la independència, ja ho sabeu, serà recordar-nos que hi ha xoriços catalans.

Desconec si la pressió contra l’entorn de Mas funcionarà o no, però que l’antic president vagi recordant que tornaria a fer el 9-N i insistint que la consulta va cenyir-se a la més estricta legalitat espanyola ens acosta encara a la complaença autonomista, una dialèctica mesella que protesta molt per les inhabilitacions però que, en el fons, se sent molt còmoda fent el ploricó i no esmenant-se la paüra. A mi, personalment, m’interessaria molt més que Mas i els seus consellers diguessin que no, que ara no tornarien a fer un 9-N, perquè la pretensió d’ordir una independència legal no és només una quimera espanyola sinó també una quimera catalana. Per molt seguici i molta societat civil que faci costat a l’antic president al tribunal, si Mas continua defensant-se apel·lant a l’estat de dret espanyol per salvar-se de la inhabilitació i tornar al món de la política autonòmica, sincerament, no veig pas en què hi guanyem, més enllà d’excitar la parròquia.

La corrupció sempre serà l’esca amb la qual els espanyols intentaran confondre la massa sobiranista perquè Colau i els cupaires acabin fent petar el procés amb l’excusa d’acabar amb la dreta i netejar el país de lladres. La policia espanyola, en un acte de pura virtualitat, ja quasi no necessita ni detenir certs sospitosos perquè els diaris madrilenys ja li fan la feina. Podem blasmar tant com vulguem els fiscals afinats i la connivència dels jutges i dels rotatius, però mentre Mas i els seus no apostin radicalment per abandonar l’autonomisme al preu que sigui, continuarem per voluntat pròpia formant part de la dinàmica espanyola.