L’Aenecé i l’Òmnium han demanat als papis catalans que encenguin fanalets indepes a la Cavalcada dels Reis d’Orient a Vic, perquè així La Nostra captarà imatges de l’estelada ascendint al cel d’Osona, com si fos el mateix Crist cercant el consol del progenitor. Però ara alguns papis catalans diuen que això no, que no fotem, que la cosa dels Reis és un assumpte de nens (ho diuen així, en idiolecte cursi: una nit dels nens, una nit per mantenir la il·lusió de la mainada, una nit de la quitxalla i de ningú més) i que això de fotre-hi estelades pel mig, com que no, que no cardis tio, que la política no pot tacar els somnis dels infants.

Als noucentistes de l’Eixample, estetes i traïdors de mena, això d’encendre fanalets i d’enarborar estelades sempre ens ha semblat una mariconada, ja ho sabeu. Però, en aquest cas farem costat als motivats de la nostra societat civil i no pas per raons nacionals, que la pàtria són les sabates de cadascú, sinó perquè això d’ajornar qualsevol sarau indepe basant-se en la protecció dels nens és digne de beates. Car tots sabem que això dels Reis –com tot afer infantil– és una festa dels pares, una processó de papis motivats, embotits i empentant-se a la recerca del regal, i no pas una festa que es faci en honor de la pobra i indefensa quitxalla. 

Ara resulta que alçar un fanalet al cel amb una estelada ens traumatitzarà els pobres plançons

No sé si els Reis existeixen, estimats infants, però els pares i el seu puritanisme estúpid perviuen intactes. Ara resulta que alçar un fanalet al cel amb una estelada ens traumatitzarà els pobres plançons, quan el que hauria de preocupar els papis de la tribu hauria de ser el viacrucis d’obligar els nens a passejar-se perseguint tres carnissers de vigatans disfressats de monarques entre tanta cridòria i llançament de caramel. El que hauria d’amoïnar els pares, en definitiva, és el mal gust militant d’entaforar els nens en una massa uniforme de famílies perseguint el tractor reial, traumatitzant-los l’existència sense cap mena de pietat pel bon gust.

Els fanalets indepes són una cosa tan ordinària com això de la cavalcada i posats a ser xarons i a viure d’il·lusions, que tothom els encengui per inundar la processó amb estels; ja de pas que els monarques llegeixen en veu alta la llei de la desconnexió o qualsevol altre inútil paperot processista i així els papis catalans sabran si l’endemà els durà regals o una bona tifa de vaca. I que em perdonin si els trec la il·lusió, pobrets papis de la tribu. 

Bernat Dedéu
Opinió Sense data, Fachin Bernat Dedéu
Jordi Galves
Una nit en l'òpera El català és lleig Jordi Galves