En un temps marcat pels aliments sense calories, el sexe sense interacció de pelleringues i la virtualitat de les coses així en general, és del tot lògic que els Comuns vulguin aportar la seva original contribució al processisme a través de la brillant pensada d’un referèndum sense data. Com passa sempre amb els post-comunistes catalans, d’un conservadorisme inigualat en tot el planeta, la idea és de tot menys innovadora: com saben els marxistes desencantats, la revolució és un ideal de beatitud que sempre es posposa, un projecte que mai pot cloure’s del tot i tant és així que als més platònics els plau viure en aquell punt on la societat és troba tan a prop a la igualtat entre amos i esclaus que fa fins i tot mandra declarar que la transformació de classe sia acomplerta. L’esquerra, ja ho veieu, és tot un homenatge al processisme: res no s’acaba, tot està per fer, demà hi tornem.  

En aquests sentit, els comuns més jovencells comparteixen l’ideari més íntim dels convergents porucs de tota la vida: volen que el referèndum no tingui data, és a dir que no sigui un referèndum, i creieu-me que si poguessin eliminar-ne la pregunta, les urnes o la campanya també ho farien perquè el referèndum, segons el quietisme militant, ha de ser sempre una possibilitat amenaçadora contra l’Estat per tal de demanar més autonomia. Fer realitat el referèndum amb una data? No fotis, camarada! Segons el filòsof Albano Dante Fachin, això de posar límit al mar de la temporalitat perquè els catalanets votin és una immoralitat burgesa. Fachin viu més enllà del temps, i no només això, sinó que el podemita ha demanat la dimissió del president Puigdemont acusant-lo de voler repetir un 9-N, de no voler fer un referèndum amb garanties i d’abocar-nos de nou a la frustració.

Fachin és la imatge d’una revolució permanentment posposada, mai no acomplerta. De què viuria, pobrissó meu, sense la frustració d’un projecte inacabat?

La situació és delirant. Els mateixos cranis privilegiats d’Iniciativa que varen alinear-se amb Duran i Lleida per descafeïnar el 9-N amb allò del Sí-No ara demanen un referèndum garantista. Els mateixos farsants que afirmen defensar la sobirania de la nació catalana (és a dir, i perdó per fer-me pesat, la capacitat dels seus ciutadans per decidir el que vulguin com a éssers adults i racionals) diuen que fixar una data per tal de consultar-la és un suïcidi. Fachin vol deixar les coses sense data i potser la seva vida és així en general, car té la sort de no viure sota termini a l’hora de fer coses tan dispars com pagar el rebut de l’aigua o fer vacances, i qui sap si anhela també un país així: una nació amb una sobirania sense data, amb un dret a decidir sense data, amb una llibertat sense data. La temporalitat, en efecte, és un invent nefast, Fachin, perquè implica haver de mullar-se i decidir.

Fachin és la imatge d’una revolució permanentment posposada, mai no acomplerta. De què viuria, pobrissó meu, sense la frustració i el desengany d’un projecte inacabat? Quines ganes d’arribar a l’alliberament de la tribu, pacients lectors, amb la conseqüent fita d’oblidar per sempre tota aquesta manada de farsants. Posem data al referèndum ben aviat, en honor a l’amic Fachin, i que el pobre nano pugui votar que 'no' ben tranquil, que això de voler ser espanyol cada vegada demana una retòrica més d’estar per casa. Una data, la pregunta que tots sabem i fes el favor de votar i de callar, conservador, immobilista, beat Fachin. Vota, Fachin. Fachin, vota. Plom.

Bernat Dedéu
Camins de serp La via pactada Bernat Dedéu