Deu ser cosa de l’estiu i la seva malaltissa tendència d’allargassar les nimietats com una coda de Mahler fins a convertir-les en autèntiques tragèdies grecoromanes, que ara diuen, diuen, diuen que la principal hecatombe de la nostra tribu és el cartell de la CUP pel referèndum de l’1-O, en què una treballadora escombra una colla de corruptes dels Països Catalans (amb gest leninista i mirada ventadora), entre els quals destaquen Aznar, Cristina de Borbó, Mariano Rajoy o el Molt Honorable 129, Artur Mas. Podem fer totes les tesis doctorals sobre si és just equiparar aquests dos últims polítics pel que fa a la corrupció dels seus partits (si es demostra que són verídiques les sospites dels casos Gürtel i del 3%, jo intueixo que tant Mas com Rajoy hi deuen tenir un nivell de responsabilitat prou semblant), però darrerament està de moda maximitzar qualsevol gest dels cupaires, com si la seva hipotètica desmesura fos el primer perill per al descarrilament del procés.

A mi em fot molta gràcia que una parida com una il·lustració es pinti com una crisi d’aital magnitud. Ara es veu, coses de la vida, que allò que pot fer fracassar el procés és l’escombra de la CUP, no pas la sociovergència de tota la vida, ni el fet que líders convergents com ara Jordi Xuclà especulessin obertament sobre la possibilitat de canviar Rajoy per Sánchez en una futura legislatura autonòmica espanyola, ni les gravacions de David Bonvehí parlant de la hipòtesi d’un candidat autonomista per si el referèndum fa llufa, per no parlar també de la simple persistència de líders de la Tercera Via al Govern de la Generalitat, com ara el meu estimadíssim Santi Vila. No, tot això són nimietats de tres al quarto! L’important, tot allò que pot fer-nos anar pel pedregar, són els jovenets d’Arran, la seva kale borroka contra les bicicletes barcelonines i ara, només faltaria, l’escombra il·lustrada de la CUP i el seu origen leninista. Té collons, la vida.

El model social i econòmic dels cupaires no podria estar més allunyat d’aquest qui us escriu l’arenga. Crec que el leninisme no és una font per espantar corruptes, sinó una de les desgràcies més horripilants que ha sofert la humanitat. No votaria la CUP ni fart de vi (tot i que els altres partits independentistes cada dia m’ho posen més difícil), però —fins ara i pel que fa a la consecució de la independència— servidor a la CUP només pot donar-li les gràcies. Jo no sé el nivell de corrupteles que va tolerar el president Mas i la història acabarà sabent-ho, com així ha passat amb Jordi Pujol, però sé perfectament i objectiva que sense la determinació dels cupaires amb el canvi de presidència encara ens trobaríem demanant el pacte fiscal i els Jané de torn poblarien moltes conselleries del Govern. Pel que fa al procés, a la CUP només podem agrair-li la tossuderia.

A mi em repugna que joves coetanis meus tinguin la revolució leninista com a model per frenar la corrupció, però tinc una enorme empatia amb els problemes que posen sobre la taula al seu cartell. David Bonvehí creu que els cupaires fan pena equiparant Mas i Rajoy, però jo crec que alguns convergents foten molta més pena quan s’equiparen als seus propis orígens i conceben la independència com un instrument per millorar l’autogovern català. Aquest procés, per tal que tingui èxit, necessita gent que estigui disposada a tot per guanyar i —en aquest sentit, hi insisteixo— la CUP només ha fet que donar-nos bon exemple. Si et penses que l’Anna Gabriel és l’enemiga de la pàtria i que Santi Vila n’és el futur, Bonvehí, el problema el tens tu. El cartell de l’escombra és una nimietat, i és així com l’hauríem de veure, si és que no volem passar-nos les vacances perdent encara més el temps.