Ara que ja ens hem ventilat els problemes del pobre Jordi Cruz amb els seus camàlics adolescents, podríem tornar a la vida que s’escau i parlar d’art, perquè és així i només així –amb l’estètica a la boca i prenent el nom de la fantasia mentre ens llisca alegrement per la tràquea– com cal glosar Dr. Stravinsky, la nova cocteleria que han inaugurat fa ben poc a Barcelona els meus amics Lito Baldovinos i Enric Rebordosa, de qui us parlo no perquè siguin comares meus, que ho són i llarga vida a la qüestió, sinó perquè ja poden ostentar orgullosament el títol dels baristes més excelsos d’aquesta nostra avorrida i exasperantment diürna Barcelona, un reconeixement que no necessita placa ni diploma acreditatiu (ecs), sinó que fins ara demanava una simple visita a el Muy Buenas, La Confiteria, el Maravillas, l’Alegria o el Paradiso, joies amb les que ja n’hi havia prou com per fer córrer tinta, si fos el cas que els meus amics fossin d’aquella gent que viu tenint-ne prou, però que ara han millorat encara més reconvertint l’antic Bar Nus, local carismàtic del Born al qual la desídia dels propietaris havia convertit en mausoleu de birres post-olímpiques, en aquesta nova joia que els habituals ja anomenem simplement Stravinsky i que ara tempta el passejant com un petó entre infants que s’escola entre la falsia grisosa del carrer Mirallers, número cinc, un cau d’ombres amb una bellíssima portalada hipnòtica on un líquid ambarí va caient a lentíssimes gotades, preludi de la torrentada etílica que s’hi amaga ben endins, una cascada que ha inventat l’Antonio Naranjo, el capo absolut, campió d’Espanya i Noruega de còctels, que havia regentat la república independent de l’Himkok i que ara ha tingut la bondat de venir a regalar-nos la bona nova als barcelonins, curosament assistit per l’Alberto Fernández, que té la gràcia gaditana i la història de tot l’alcohol del món a les mans, i també en Yeray Momforte, un home a qui t’imagines bufant la crinera d’un cavall per convèncer-lo de les benaurances de la ginebra fins a robar-li tot el galop del món, i és així també de joliu i científic com jo us canto l’art d’aquests tres genis que sobreviuen a la mediocritat absoluta dels establiments barcelonins amb l’únic objectiu de construir bellesa per a tots vosaltres, i és així, content però tirà, com jo us ordeno que us asseieu a la barra de l'Stravinsky i hi formuleu simplement una preferència de la vostra base alcohòlica favorita perquè ells vagin fent la resta o també, si sou gent sense gaire personalitat ni esma, a deixar-vos temptar per la carta i així començar a matar la secor de boca amb un Camp Nou (una filigrana amb gin destil·lat de la casa, amanit amb xarop d’anet, farigola, coliandre, llima i mançanilla, beuratge ideal per noietes que frisen amb l’afany de sentir-se un poc putes mentre ingereixen) per, després del preludi, passar a la cosa seriosa, puix que a casa sempre hem estat de trago curt i de base dura, i d’aquesta faisó arribem a l’Estimar l’Alta Mar, tramat amb Johnnie Walker Gold i un misteri de sal amb llimona, i després rematem la tasca amb un Old Fashioned transvestidament acollit a la tribu amb notes de Rom Cremat, i així és com acabem esperant que el vespre s’allargui i la providència ens esvaeixi les ganes de sopar, perquè menjar és cosa sobrera quan es pot viure del líquid, redossant-se mig desorientat com un vampir que ha acabat la sangada de la princesa, a la saleta inferior, curulla d’herbes fantasioses que pareixen olis, i així podeu descansar com jo i, si teniu sort i l’Enric o en Lito ho consideren podreu accedir al reservat més pornogràficament ancià d’Europa on ningú –exceptuant la senyora Josefa– us demanarà explicacions de res, perquè els meus amics fan bars on l’important és tot allò que no es diu i sobre el qual més val callar, i és per això que avui escric sobre l'Stravinsky, sense cap més necessitat de punts que el final, perquè feu cas als amos del vespre, als servidors de la bellesa, als patriarques del còctel, que no necessiten respirar perquè viuen d’inventar glopades, perquè viuen només d’esperar-te si encara no hi has anat, tros de pobre home.