El baròmetre semestral de Barcelona ha palesat que Ada Colau tornaria a ser l’alcaldessa de la ciutat en cas de noves eleccions, malgrat el desgast del seu pas d’activista-abella-Maia a realpolitiker, i que Esquerra obtindria una millora de resultats espectacular deguda principalment a l’ocàs estrepitós del Pedecat a la capital. Convergència agonitza a Barcelona per mèrits propis i tossuderia. Primer, perquè manté visible Xavier Trias, que els barcelonins ja s’han habituat a estimar-se no pas com a cadàver polític sinó més aviat com a mòmia apergaminada, una manca de lideratge que els convergents de la capital i l’antic alcalde pretenen suplantar en el futur regalant l’alternativa Joaquim Forn, un d’aquells polítics inexplorats que els nous membres del Pedecat només et saben vendre repetint la frase: Ja sabem que com a candidat no val gaire cosa, però mira, és molt bon noi.

Pensar que el pobre Forn pugui guanyar res a Ada Colau és haver traspassat la línia que transita de l’amor militant vers el company al deliri surrealista. En Forn, mira si n’és de bon noi la criatura, que ni unes eleccions a president de la seva escala guanyaria. Que el baròmetre marqui un descens de tots els partits menys Esquerra és una magnífica notícia per a Colau, que es manté com la candidata òptima en una ciutat post-socialista de poques expectatives on es foragita el talent individual i s’excita la pobresa col·lectiva. Si Convergència volgués fer creure que va de debò amb el referèndum i la seva aplicació, el primer que hauria de fer és buscar un candidat competent per la capital d’allò que  hauria de ser un nou Estat i explicar urgentment als ciutadans per què Barcelona només podrà ser una ciutat global sense provincialitzar-se si esdevé el centre d’un país independent.

Què més necessiteu per reaccionar, pedecatistes de la capital? De moment, tenim Colau per lustres. I ho sabeu

Si Convergència es fa enrere en el referèndum o s’excusa en traves inexistents per tal de no celebrar-lo, morirà primer a unes eleccions autonòmiques i definitivament als propers comicis barcelonins. Si jo fos un convergent de la capital, buscaria urgentment un independentista de quaranta anys amb un currículum de cagar-se (que no només no fos bon noi, sinó que tendís més aviat a ser un fill de la gran puta) i el fotria a caminar per tota la ciutat per complementar els seus màsters amb el bellíssim polsim del nostre asfalt. I en Joaquim Forn i els seus, si de cas, que li facin de xofers. Si Convergència no pot trobar aquest individu en una ciutat curulla de talent com Barcelona, si Convergència no pot superar Alfred Bosch amb un candidat més competitiu, si Convergència fa bona Colau regalant-li l’alcaldia de la millor ciutat del sud d’Europa, millor tancar la barraca.

Convergència morirà a Barcelona si no es desvetlla aviat. Les erres d’en Trias, la cara de missaire del pobre Quim Forn, en Bosch doblant-los la parròquia. Què més necessiteu per reaccionar, pedecatistes de la capital? De moment, tenim Colau per lustres. I ho sabeu.

Bernat Dedéu
Opinió Sense data, Fachin Bernat Dedéu