Diu que la CNN ha anunciat que la Boqueria és el millor mercat de productes frescos del planeta terra, i nosaltres no només pensem, amb la ceguesa del pervertit quan divisa la cuixa, que tot allò sobre el que informi la CNN it’s happening now com un calc del món real, sinó que l’emissora ianqui pren el valor de la paraula de l’altíssim, car com diria mestre Bauçà, “és l’única instància internacional que ens reconeix com a tribu i ens evita qualsevol temptació d’aquest allargassament del franquisme que hom viu tan alegrement i desvergonyida”. De fet, mentre a la Boqueria hi resideixi nostre Llorenç Patràs, guardià dels millors bolets del món, mentre la sequedat dels fruits d’en Morilla s’empassi com la més cabalosa de les felices riuades i mentre ens hi rebi el somriure resistent del Juanito Bayén, si és que el diviseu brillant com el cul d’una mona entre tota quanta turistada, la Boqueria serà un indret que valdrà la pena visitar, encara que sigui només per deixondir-se una mica d’aquesta nostra avorridíssima Barcelona.

Entenem la tria de la CNN per motius “multicultis”, car la Boqueria encara és un indret on hi pots trobar una gran part dels condiments del món, bo i mantenint la premissa essencial que ha de poder complir un gran mercat: ser pàtria dels cuiners d’una ciutat. Però també hi ha pegues evidents, perquè l’entrada al mercat ja fa temps que ha esdevingut una espècie de Corte Inglés en què s’hi aboca tota la manada de visitants acumulats al Pas de Ramon Cabau (dandi il·lustre i suïcida encara més eminent de la ciutat), multituds que han provocat que la majoria de paradistes de fruita que s’acumulen a l’entrada acabin fent calers amb sucs i fruita trinxada perquè els guiris abeurin cosa fresca. De fet, l’augment dels alienígenes ha causat que els turistes vagin a la Boqueria a jalar malament, no pas a comprar aliment fresc i d’aquí que la majoria de les antigues parades ara siguin colonitzades per bars i guinguetes en forma de quiosc sense cap mena de gràcia, molt més semblants als mercats londinencs que no pas als de superior raça mediterrània.

La Boqueria com a mercat morí quan el restaurador Ramon Cabau va decidir suïcidar-se allí mateix amb unes gotetes de cianur, després d’haver-se acomiadat dels seus amics paradistes

De fet, una de les coses bones que havia tingut la Boqueria, si hi calgués menjar, era una multitud simpàtica de petits bars de racó on hom hi podia dur el peix recent comprat i la mestressa en qüestió te’l fotia a la planxa per una aportació ben minsa, la qual cosa donava molta vida al mercat i era una forma genial de combinar compra i consum immediat. Però, com tota cosa espontània que fem els barcelonins, les nostres administracions convergents i neocommmies han decidit prescindir-ne, i és així com, si més no als meandres de la Boqueria, s’hi han acabat instal·lant bars sense cap mena de personalitat ni caliu. Degut a la massa de visitants, i tristament, diria que els barcelonins s’han cansat d’anar a comprar al seu mercat més eminent perquè els fa mandra la massificació matinera i també perquè, arribat el vespre, hi ha poques peixateries obertes, algunes de les quals per cert venen autèntica merda que pot anar directament de la bossa a l’escombraria. A la CNN, ja ho veieu, també se li escapa alguna cosa, i ja va bé que ens necessiti.

Nostàlgicament, diria que la Boqueria com a mercat morí quan el restaurador Ramon Cabau va decidir suïcidar-se allí mateix amb unes gotetes de cianur, després d’haver-se acomiadat dels seus amics paradistes. Cabau, ànima del mercat, ho va ser precisament per la seva condició de gastrònom i ànima d’un dels millors restaurants d’Europa, l’Agut d’Avinyó, i és així com, si el mercat volgués recuperar la seva frescor algun dia, caldria tornar-lo a plantejar com a font d’experimentació dels nostres millors restauradors. Que siguin els nostres xefs eminents, i no pas els baristes de tres al quarto, els que li donin vida, i si els turistes volen fotre’s un suc ben fresquet que paguin una entrada de vint euros o que fotin el camp a un altre indret a buscar la seva macedònia dels collons. Això, quan siguem una tribu lliure, li ho podrem dir ben alt i clar a la CNN, que ens respectarà, encara més, com un exemple únic de llibertat entre les nacions planetàries.