El Govern espanyol ha demanat a l’advocat de l’Estat (pobret, devia estar-se fotent birres a les cales de Menorca) que denunciï els atacs contra equipaments turístics a Barcelona per tal de garantir-hi la seguretat de tots els visitants. Imitant la histèria legalista dels espanyols, el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat s’ha presentat com a acusació particular fent gala de la mateixa i idèntica indignació, que no deu tenir res a veure amb que Santi Vila, el seu màxim responsable, s’aixequi de tant en tant pensant que algun dia serà alcalde de la capital. Que l’Administració espanyola s’apunti a la croada de kaleborrokitzar els joves d’Arran i de passada tot el procés sobiranista (com si el seu atac al famós bus turístic hagués estat l’atemptat a les Torres Bessones) ja és comprensible, però que la Generalitat caigui en la trampa de l’alarmisme resulta un acudit de mal gust.

El fet que la mateixa Administració central adormida i inactiva que ha sestejat alegrement durant la ja famosa crisi dels controladors de seguretat al Prat (assistint impassible a una vaga que ha comportat molèsties més que evidents als visitants de Barcelona) ara se’ns posi pureta amb l’estat existencial dels turistes que campen per la capital del país és un abracadabra que t’has de prendre amb un extra de gel per a empassar-te’l. Però que l’Administració catalana, responsable compartida de la sobreturistada invasora que pateixen localitats costaneres com ara Cadaqués o Lloret de Mar (on l’alcalde, per cert, comparteix partit polític amb el conseller Vila), escenifiqui tota aquesta pantomima de la protecció al ciutadà i al visitant només pot ser producte de l’excés de temperatures. Abans de denunciar un fet puntual, molts haurien d’estar-se unes quantes hores de cara a la paret.

Ja ho veieu, un simple atac a un autobús i quatre adhesius mal posats en uns automòbils de lloguer han aconseguit l’impossible: a banda d’omplir telenotícies com si els seus responsables fossin criminals, han fet que els funcionaris legalistes de la cort madrilenya hagin de moure el cul i interrompin les seves vacances per a bolcar tot l’aparell de l’Estat contra quatre jovenets pretesament alternatius. Si segueixen així, no seria estrany que Santi Vila demani aviat empara a la Cort Penal Internacional per tal d’acusar els joves d’Arran de crims genocides contra la humanitat. De nou, veiem com una part del sobiranisme se sent comodíssima exagerant un atac puntual a les infraestructures turístiques, amb el simple afany de fer política de saló, crear una alarma innecessària i acabar reclamant la desaparició de la CUP per a millor glòria del retorn dels homes de seny de tota la vida. 

Et pot semblar bé o no això dels joves d’Arran amb el bus turístic, però tota aquesta sobreactuació contra la protesta (una acció, per cert, amb molta menys incidència que qualsevol mobilització sindical i molt menys costosa per a les arques de la ciutat que la neteja dels pixums que els turistes dipositen cada nit a la Barceloneta) és el símptoma d’un entorn social poc acostumat als debats i massa avesat a excitar-se amb una hipotètica bretolada. Acusem sovint l’espanyolisme d’un excés d’apel·lació als tribunals per motius polítics, i a la mínima copiem fil per randa el gest per magnificar accions sobre les quals, primer de tot, hauríem de pensar una mica. La violència mai s’explica gratuïtament i sovint el seu toc d’atenció ens obliga a parar i a ésser reflexius amb un entorn que fins el moment havíem acceptat irreflexivament per comoditat o simple inèrcia.

D’això va la CUP, sense la qual, com ara ja sap tothom, encara estaríem demanant el pacte fiscal i pensant en l’enèsima reedició de Junts pel Sí, amb el conseller Baiget i els seus ben fresquets al cotxe oficial. Però vosaltres penseu en l’autobús i no feu massa esforços, que per alguna cosa és estiu... 

Bernat Dedéu
Carrer Bellafila El bus turístic de la CUP i la tercera via Bernat Dedéu