Dilluns passat, la presidenta d'Andalusia i més que probable futura secretària general del PSOE, Susana Díaz, va llançar el següent missatge des del seu perfil de Twitter: "Des d'avui, els empleats públics andalusos tenen una jornada laboral de 35 hores setmanals. Continuem recuperant drets".
Les negretes són meves, naturalment. Perquè Susana –o Susanyahu, com l'anomenen alguns dels seus detractors– no pensava en la igualtat entre espanyols ni la solidaritat interterritorial mentre treia pit a Twitter pels seus privilegis regionals a càrrec del contribuent.
Tampoc no semblava recordar les seves declaracions de fa tot just uns mesos quan, en plena campanya electoral, va acusar podemites i independentistes de fomentar desigualtat entre els ciutadans i generar "espanyols de primera i de segona", en funció dels drets que aquests tenen. Vés per on: ara resulta que els vots dels catalans sí que valen per "pagar peatges" i privilegis aliens.
La líder de la comunitat amb la taxa d'atur més alta d'Espanya s'erigeix com a defensora dels "drets dels treballadors" amb una mesura que sembla més destinada a reforçar les ja extenses xarxes clientelars del seu partit que el bé comú.
No deixa de ser curiós que les comunitats més pobres siguin les primeres que poden permetre's revertir les retallades
El PSOE en general i els seus dirigents en particular –tant els que ho són de forma oficial com la usurpadora Díaz (recordem que la seva aportació més important a la política estatal va ser dur a terme al si del seu partit el primer cop d'estat reeixit a Espanya des de 1936)– representen millor que ningú les elits extractives que omplen la política espanyola. Un altre exemple d'això ens ho va oferir la sempre precisa Junta d'Extremadura. Aparentment, a la principal beneficiària de les transferències interterritorials li sobren tants diners que pot permetre's el luxe de subvencionar als seus habitants la compra de mobles per a casa. El seu president, el també socialista Guillermo Fernández Vara, ho va anunciar a so de bombo i platerets a Twitter fa uns dies. Definitivament, no hi ha res que defineixi millor un socialista que aquell que es vanagloria de com ha gastat els diners aliens.
No deixa de ser curiós que les comunitats més pobres siguin les primeres que poden permetre's revertir les retallades, reduir la jornada dels seus funcionaris a 35 hores setmanals o destinar diners públics a sufragar la versió local de Tu casa a juicio. I com deia Margaret Thatcher, el socialisme fracassa quan s'acaben els diners dels altres. Pren nota, Susi, que no només els catalans comencen a estar cansats de pagar totes les rondes mentre ells passen set.