Consulta del doctor Robacuartus, coaching personal i expert en preses de consciència, en recerca de recursos anímics, en guany de seguretat personal, en transformació introspectiva per assolir reptes i, vaja, com per resumir, que per 100 euros la visita et diu que ànims i que tu pots.
A la sala d’espera hi ha una persona que no para de fer passos al costat. Fins que la infermera el crida.
- Senyor Mas?
El doctor rep el pacient a la porta. El fa passar. L’asseu en una chaise longue i, sense més preàmbuls, li fa la primera pregunta:
- Quan va començar tot?
- El 9 de gener.
- I què nota?
- Coi, que m’avorreixo. Molt. He passat de construir una República a dedicar-me a fer que Convergència no sembli Convergència.
- Pot parlar una miqueta més alt, que no l’escolto?
- Sí, també he perdut veu. Se n’ha adonat, oi?...
- Miri, farem una prova. Ara li ensenyaré una fotografia d’una assemblea de la CUP i vostè em diu el primer que li passi pel cap...
- NO TENEN PARAULA!!! SÓN UNA COLLA DE SECTARIS!!! HO TRENQUEN TOOOT!!!...
- Molt bé, molt bé... Ara li ensenyaré una foto de l’Anna Gabriel, però jo marxaré a l’edifici del davant perquè els crits no em perforin el timpà.
El doctor Robacuartus deixa la foto a sobre de la taula i marxa corrent...
- VAN DIR QUE MAI VOTARIEN CONTRA EL PROCEEÉS!!! LA SEVA PARAULA NO VAL REEES!!! HAN ASSASSINAT UNS PRESSUPOSTOS INNOCENTS QUE NO HAVIEN FET RES, POBRETS!!! ASSASSINS DE PRESSUPOSTOS!!! I DE PACTES!!! VAN AMB UNA DESTRAL DESTRUINT EL VAIXELL!!! I EL TIMOOÓ!!! I LA CLAVEN PER L’ESQUENAAA!!! I ARA S’INVENTEN LA RUI!!! PERÒ NO, NO, NOOO SÓN RUI, NOOO. SÓN ROÏNS!!!...
Després d’una hora i dos quarts de monòleg, el doctor Robacuartus torna a la consulta.
- Disculpi el retard, però he hagut d’anar 14 carrers al costat per conservar l’oïda i, amb aquesta calor, m’ha costat una estona tornar. Bé, escolti... com es troba? Millor?
- Doncs sí, molt. Crec que he recuperat la veu i tot. Respiro millor. Estic més relaxat. M’he tret com un pes del damunt... Vaja, sí, sí, perfecte.
- Doncs miri, prengui’n una d’aquestes cada matí al llevar-se. Però només una, sobretot!
- Què m’està receptant doctor?
- Cupaïna, un estimulant. Però no pateixi, la composició és molt natural. Porta herbes assembleàries, extracte de samarreta, empatadina, serrell arran, rooibos okupa i peto texà. Però, insisteixo. Sobretot, de moment, només una al dia. Una sobredosi seria fatal.
- I això, fins quan?
- Amb aquesta dosi fins al setembre, per santa Confiança. Llavors veurem si l’hem d’augmentar.
- Doncs moltes gràcies, doctor. Quant li dec?
- No pateixi, ja ho trobarem. Com que ha d’anar venint...
El pacient marxa. El doctor Robacuartus queda una estona en silenci i pensatiu. Però, l’entrada del següent client li fa tornar a la realitat.
- Hola, bona tarda. Com es diu?
- Fèlix. Fèlix Millet.
- I quin és el motiu de la visita?
- Miri, és que no puc parar de riure. I des de la sentència de l’Hotel del Palau em pixo a sobre i tot de tant de riure... Creu que això meu té solució?...