"...és indubtable
que l'art de perdre es domina fàcilment,
així que sembli (escriu-ho!) un desastre".

Ho va deixar escrit la poetessa nord-americana Elisabeth Bishop i ho va llegir, segur, Pedro Sánchez. 

Ho recorden? 20 de desembre. El pitjor resultat de la història del PSOE... I? "Una oportunitat històrica". Ningú mai no havia tret tant suc a una derrota sense pal·liatius. Amb permís de Rajoy, esclar, que va decidir fer-se l'orni a la primera ronda.

Avui la pantalla sembla que segueix fixa i el secretari general dels socialistes, disposat a convertir en èxit un nou cataclisme. El dubte és si algú el seguirà en el seu nou intent. No ho sembla. Fins i tot "sanchistes" de primera fornada emeten senyals que la seva intenció seria saltar per la borda del vaixell la mateixa nit del 26-J, i no pas necessàriament per pujar a la nau de Susana Díaz, els resultats de la qual a Andalusia, on el PP podria passar-li per davant, podrien llastar les seves possibilitats de fer-se amb el lideratge federal. De moment, la presidenta de la Junta només pensa a treure com més distancia millor als "podemistes". 

Però anem per parts. Si el PSOE mantingués la segona posició i creixés en escons respecte al 20-D, hi hauria pocs motius per retirar el comandament de les negociacions postelectorals a l'avui candidat. El cert és que no és aquest l'escenari esperat, sinó més aviat el que dibuixen totes les enquestes i que anuncia la pèrdua de l'hegemonia de l'esquerra en favor d'Unidos Podemos. En cas de ser així, el drama estaria servit. Els socialistes haurien d'escollir entre un govern de dretes o un de presidit per Pablo Iglesias. Ni una cosa ni l'altra, diuen. 

Què passarà si el 26-J el PSOE retrocedeix posicions? El secretari general dels socialistes farà un altre cop virtut de la necessitat? Massa preguntes i poques certeses. De moment, els últims dies de campanya el Comitè Electoral s'ha encarregat de rebaixar l'expectativa, recordar que el temut "sorpasso" ja es va produir al desembre amb la suma de Podemos i IU, recórrer a la història de la marca i fiar les opcions a la reserva emocional del socialisme. Serà prou? Sánchez aspira a obtenir un escó més que no pas Iglesias. Amb això en tindrà prou per seguir endavant, liderar la iniciativa per a una nova investidura i intentar formar govern amb Podemos.

Sigui quin sigui el resultat ningú no demanarà la dimissió de Pedro Sánchez diumenge a la nit

Quan falten quatre dies per saber les possibilitats que permeti el resultat de les urnes, els quadres dirigents avisen Sánchez: una derrota encara que sigui només en vots i no en escons ja és un cisma que hauria de dissipar qualsevol temptativa de formar part de cap govern. Més clar: ni gran coalició, ni govern d'esquerres ni cap altra fórmula. Si el PSOE perd la primacia de l'esquerra haurà de saber gestionar la derrota, no desdibuixar-se amb el PP però tampoc amb Pablo Iglesias i rearmar-se des de l'oposició, després d'una reflexió profunda. Es diu, diuen, saber interpretar la democràcia.

Sigui quin sigui el resultat ningú no demanarà, això sí, la dimissió del secretari general diumenge a la nit. La consigna és tranquil·litat i prudència. Tot està per escriure en el PSOE, també el futur immediat de Pedro Sánchez, que si alguna cosa ha demostrat en aquests dos anys de mandat és, com en L'art de perdre de Bishop, saber dominar fàcilment un desastre.

Esther Palomera
Opinió La culpa va ser del txa-txa-txa Esther Palomera