Segurament hi ha molts aspectes criticables en l'estratègia i en el disseny del nou Govern de Carles Puigdemont, més enllà d'aquesta paròdia insuportable que es fa des del fòrum pretenent presentar-lo com una barreja de ninges, kamikazes i bonzes disposats al sacrifici, la presó, l'exili o la foguera; un esperpent només comparable a les contorsions que executen els mateixos actors que veuen en el referèndum català un delicte, mentre albiren joiosos una allau democràtica en la consulta sense cens o garanties de l'oposició veneçolana.

Les formes podrien haver-se cuidat una mica més, evitant una absurda crisi en dos lliuraments que facilita l'argumentari per presentar-la com una purga i, després de diversos intents frustrats, poder ficar, a la fi, Veneçuela pel mig i el loquaç Nicolás Maduro de propina. Tampoc no sembla intel·ligent o prudent posar un hooligan tuitaire al capdavant dels Mossos d'Esquadra. Definitivament no sembla la millor de les idees caure en el joc de policies i criminals dissenyat pel govern central per convertir un assumpte de pes democràtic com el referèndum català en una qüestió processal, administrativa i, en el pitjor dels casos, penal.

Pot ser que el més gran de tots els errors es trobi en el disseny i concepció d'un govern que sembla nascut per perdre

Fer anuncis d'altres anuncis, jugar al gat i al ratolí amb les urnes o fer rodes de premsa per revelar a l'opinió pública que els teus plans són secrets i no els revelaràs, té un beneficiari principal: Mariano Rajoy i la seva estratègia. Només així es pot explicar que a gairebé ningú no li cridi l'atenció que cinc guàrdies civils vagin a la Generalitat a demanar un llibre de visites, o que el mateix Tribunal de Comptes que ni va ensumar els casos de corrupció que avui ens sorprenen, o ha estat condemnat per tenir el nepotisme entre les seves millors pràctiques per a la selecció de personal, s'embarqui en el disbarat de reclamar milions d'euros a Artur Mas pel 9-N.

Encara que pot ser que el més gran de tots els errors es trobi en el disseny i concepció d'un govern que sembla nascut per perdre, com l'estratègia que el sustenta. Es mostra i es comporta com un executiu fet per explicar la derrota.

Sembla un govern pensat per embarcar-se en una guerra absurda d'estratagemes i trucs processals o administratius

Lluny de ser un govern pensat per jugar a l'atac des de la lògica democràtica, contraposant la transparència i els principis democràtics als avisos de Moncloa o la confirmació parlamentària que el PP ha utilitzat una policia política contra els seus adversaris, sembla pensat per embarcar-se en una guerra absurda d'estratagemes i trucs processals o administratius que només provocarà entre la majoria cansament i fàstic, els dos aliats favorits de Rajoy per resoldre els problemes.

Lluny de presentar-se com un govern dissenyat per ampliar les complicitats i aliances en la societat civil, sembla un executiu construït per poder justificar tot allò que passi davant dels seus. Lluny de semblar aquest govern que, des de la solvència dels seus principis i la claredat de les seves actuacions, pugui preguntar al govern central i al conjunt de les forces polítiques espanyoles quina sortida, a part de la protesta civil, deixen als milions de catalans que volen votar i decidir sobre el seu futur amb Espanya, va prenent la forma d'un personatge construït per relatar per què no van poder o no els van deixar fer el que volien i van prometre que farien.