La setmana passada vaig tenir l'ocasió de parlar amb un periodista de Madrit (concepte) molt influent. Em va explicar una conversa amb un assessor polític que ha treballat per a diversos líders de tot el món. Resum? L'assessor creu que Mariano Rajoy desactivaria el “problema català” convocant un referèndum en el qual ell està convençut que guanyaria el NO.

Penso. I em vénen al cap dues reflexions. La primera, política. Imaginem que Rajoy pren aquesta decisió i tira endavant. Si ho aconseguís, no només no veuria com li perilla la presidència, sinó que seria el megalíder espanyol que ha solucionat “el” problema. Per tant, entre mantenir-se en el poder una altra legislatura (com a mínim) i passar a la història com un estadista i un campió, o bé patir per la cadira i ser considerat com l'home de plasma que es movia menys que el 3 de 10 descarregat per Vilafranca per Tots Sants, el registrador de la propietat ha optat per anar fent. Amb aquella mandra.

La segona reflexió és de lògica. Si l'assessor ha explicat això al periodista influent i aquest ho va explicant pel món, és mooolt difícil que l'explicació no hagi arribat a l'entorn de Rajoy i, per tant, al mateix Rajoy. Llavors, per què ha renunciat a convocar el referèndum? Bé, potser ja li va bé la situació actual. Sense el problema català, de què parlarien a Madrit (concepte)? De la gestió de la crisi? De Bárcenas, Gürtel i Rato? De sobres? Ui, no, millor agafar la bandera d'Espanya i activar el nacionalisme electoral. Problema? Ciutadans l'ha agafat abans i més fort. I s'ha posat a córrer. I molt ràpid. Davant d'un PP que porta massa temps sense fer cap mena d'exercici físic, Ciutadans sembla Speedy Gonsales.

A veure, doncs, si al final Rajoy salvarà la calaixera de la iaia, però haurà de posar-la a sota d'un pont. I just ara que anuncien temporal.