Aquesta expressió distant italiana (però quina cosa) respecte a com va el món se la va apropiar ahir el mercat per fer front al "no" majoritari com a resposta al referèndum proposat per Renzi. Ciao Matteo!, va telegrafiar. L'Ibex ha pujat i, encara amb més ganes, l'Eurostoxx. Adéu al ser o o no ser. I demà, Déu dirà.
Probablement, els grans diners saben que Mattarella, el president italià, no convocarà eleccions perquè entre el Congrés i el Senat s'han creat velocitats diferents de cara a decidir, amb la qual cosa cal esperar el 2018. Hi haurà segurament un govern provisional al capdavant del qual hi podria haver Pier Carlo Padoan, el prestigiós ministre d'Economia, amb el qual sortirien guanyant Itàlia i Europa.
Amb el suport de Draghi, disposat a comprar deute italià i amb Ewald Nowotny, membre del BCE, indicant (o sigui, beneïnt) que el Govern italià ha de rescatar bancs, l'estabilitat estava assegurada. L'euro ha pujat a 1,0721 dòlars.
La banca de l'Ibex en va prendre nota ràpidament, amb Caixabank i Sabadell al capdavant, però amb el Santander, el BBVA i el Popular a prop. Sacyr i ArcelorMittal també van gaudir d'una bona tarda.
Les dades de conjunt d'activitat comercial a Espanya i empresarial a Europa al novembre van afegir confiança als parquets, mentre el petroli Texas pujava a 52 dòlars. Avui el mercat global ha tingut la sensació que ha pres el control sobre els esdeveniments inesperats que abans el tombaven.
Wall Street, que ha vist els toros des de la barrera, s'ha afegit amb gust a la festa amb una alça de gairebé mig punt a mitja sessió. Tot sigui per Europa!.