L'economia espanyola pot créixer aquest any a un ritme del 2,8-3%, segons les previsions del mercat i de l'FMI, una mica menys que el 2016. L'evolució s'entreveu positiva però aquest any ha de retallar prop de 5.000 milions de despesa pública, el preu del petroli està pujant a quotes pròximes als 60 dòlars, la inflació ha arribat a l'1,5% i el BCE afluixarà la seva estratègia pro-expansiva a la zona. És a dir, s'acaben els vents favorables de cua per al PIB 2017 i s'amunteguen els riscos polítics al Congrés on l'oposició vol atacar fort. En aquest cas, quin serà el factor que guia el creixement, juntament amb les exportacions? Aquest any el crèdit pot jugar el paper de conductor de joc. El "driver", que diuen els anglosaxons.

Víctor Peiro, director d'anàlisi de GVC Gaesco Beka, estima que "el consum i la inèrcia positiva que manté l'economia poden donar lloc a un creixement del 3%. El crèdit pot tenir un efecte dinamitzador tant per a les economies familiars com per a les pimes mentre que les grans empreses, com Telefónica o Iberdrola, mantenen d'una banda la línia de reduir deutes i, per una altra, anar al mercat de bons per finançar-se".

L'estat de salut de la banca resulta ara crucial

L'estat de salut de la banca resulta ara per tant crucial. Encara que les entitats sí que estan concedint nous crèdits (sobretot hipoteques i préstecs personals per a consum) el volum global de la cartera o "estoc" creditici amb prou feines ha crescut un 0,6 % en el que portem d'any, segons les últimes dades publicades, per la qual cosa les entitats no han millorat els ingressos per aquesta via.

"És difícil que creixi l'estoc, certament. Ara bé, aquest estancament pot ser pal·liat per una qualitat més gran dels préstecs concedits i per uns marges més grans per als bancs. En el primer cas, la morositat continua la seva línia de millora gràcies a la creació d'ocupació", afirma l'expert. Aquest aspecte és important perquè a mitjans de 2016 la banca espanyola acumulava gairebé 200.000 milions d'euros entre préstecs dubtosos i de difícil cobrament. I pel que fa als marges, l'alça dels tipus d'interès a llarg termini anuncia una pujada. "Els preus dels crèdits seran més de mercat", assenyala Víctor Peiro.

Aquestes millores en una banca que tendeix a reduir plantilles, retallar el nombre de caixers, fer en general menys coses i aplicar més comissions, "poden fer que els beneficis bancaris aquest any creixin entre un 5 i un 10%". apunta l'analista. "I això, al seu torn, que el seu el seu valor en borsa comparat amb el seu valor propi, sigui d'1, és a dir equivalent, quan ara ronda tan sols entre 0,7 i 0,8", agrega. La seva posició en borsa podria créixer, segons l'opinió del mercat, especialment en haver-se deslliurat de contagis de crisis alienes, com ha passat en el recent cas italià.

Per a l'economia, els últims canvis poden suposar un encariment del servei "però és clau per a ella que la banca sigui més forta i eficient".

L'entorn internacional, amb un creixement a l'Eurozona de l'1,5% no és per llançar coets, però tampoc no es divisen "cignes negres"

L'entorn internacional, amb un creixement a l'Eurozona de l'1,5% no és per llançar coets, però tampoc no es divisen "cignes negres" que puguin posar la banca en una situació de gran risc. "A Alemanya, les eleccions poden crear problemes a Merkel, però no sembla que arribi la sang al riu. De la resta de processos electorals se'n podria dir pràcticament el mateix".

Certament, per al Santander i el Sabadell el Brèxit ha resultat un contratemps, com la complexa situació de Turquia o el futur de Mèxic ho és per al BBVA, però en la finança internacional el replegament no és tan senzill com dictar mesures proteccionistes. Malgrat totes aquestes vicissituds i amb un govern en funcions, la banca ha aguantat bé, a la qual cosa hi ha ajudat el BCE, si bé els tipus d'interès zero han actuat com una rèmora important, de la qual gradualment espera deslliurar-se.

Davant de les turbulències que ha viscut el sector bancari, el BCE ha insistit en l'esforç per crear un sistema bancari més unit a Europa, on tan sols es van materialitzar 15 acords de fusió o d'adquisició de participacions en bancs el 2016. La incertesa sobre la futura regulació bancària, la cautela dels reguladors, han frenat els acords. Potser la interrupció aquest estiu de les negociacions per fusionar el Deutsche Bank i el Commerzbank sigui el cas més clar del desig de mantenir l'autonomia. I, al setembre, Caixabank va aconseguir, després de moltes vicissituds, el control del BNP portuguès mantenint el criteri de negoci de banca transfronterera.

En aquesta disjuntiva es mou la banca espanyola, si bé Víctor Peiro no veu cap operació d'aquest tipus factible de moment. "Aquesta sortida, parlant col·lectivament, s'aprecia quasi com una operació de cosmètica. La dinàmica serà més aviat de degoteig, i igual es pot veure en el cas italià." Mentrestant, cadascú fent la seva, en plena gimnàstica per reforçar-se. Com més múscul adquireixin, més gran serà la càrrega i el pes de les economies que puguin arrossegar.