El Jordi Graupera ha publicat un article al diari Ara sobre la victòria de Donald Trump que toca un aspecte cabdal, i poc tractat, d'aquest fenomen que els polítics i els diaris anomenen populisme. L'article començava explicant que el passat 20 d'octubre l'empresa Otto, que pertany a Uber, va completar el primer viatge per autopista d'un camió sense conductor. 

Graupera recordava que Trump va aconseguir els percentatges més alts de suport en les zones dels Estats Units on predominen les feines rutinàries. La seva tesi era que el candidat republicà havia aprofitat millor que la seva rival, Hillary Clinton, la por que fan els efectes de la robotització i l'impacte que la intel·ligència artificial comença a tenir en el mercat laboral.

Aquests dies circulava per Twitter un mapa que distribuïa, per territoris, els oficis més habituals dels nord-americans. Vaig quedar parat de descobrir que en 28 dels 48 Estats que conformen la Unió l'ofici més comú és el de camioner -truck driver. El mapa deixava en ridícul l'optimisme d'un dels llibres més influents dels darrers 15 anys, el best seller de Richard Florida, The Rise of the Creative Class (2002). 

La fantasia que un grup de ciutats podien acumular tota la creativitat i tota la riquesa del món democràtic sense mirar pels seus respectius països ha servit perquè Occident plantegés en el camp de la cultura urbana la batalla amb les economies emergents demogràficament més fortes i militarment més bèsties. Aquesta fase s'ha acabat i assistirem a una ferotge lluita entre el talent i la tecnologia que Florida i els seus propagandistes no havien previst.

Sempre que la tecnologia fa un salt, els nuclis de poder miren d'utilitzar els avenços per posar-los al seu servei; és a dir, que més que alliberar el talent i socialitzar-lo, intenten domesticar-lo a favor seu. La mateixa revolució digital ha servit per augmentar la desigualtat, però no ha servit per impulsar l'economia, que en la dècada d'Internet amb prou feines ha crescut un 0,5 per cent anual als Estats Units.

A partir de la idea que la digitalització del món no ha dinamitzat l'economia com ho va fer la mecànica a primers del segle XX, s'han publicat assajos pessimistes sobre l'impacte social que tindrà el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Em sembla que es diu que el cotxe i la ràdio van portar més desenvolupament que Internet perquè entre l'Ipad i nosaltres encara no hi ha hagut cap guerra seriosa.  

Trump és un efecte del control que la tecnologia ha donat a les agències estatals sobre la vida i el pensament de la gent. Encara que sigui un animal, representa una revolta contra la deshumanització dels lideratges polítics, en una època marcada per la progressiva automatització del món i la dictadura de la imatge i les xarxes socials.

Hillary Clinton, tan artificial i previsible, anticipava el món dels camions sense conductors, les plantes d'Amazon sense mossos de magatzem o de les músiques i els llibres creats per robots. La limitació dels autòmats és que, per molt intel·ligents i sofisticats que siguin, no poden prendre decisions morals i, per tant, finalment no se senten responsables de res del que fan.

Clinton, igual que molts polítics nostres, feia la impressió d'operar com un robot quasi perfecte d'aquests que diuen que prendran la feina als oficinistes i fins i tot als escriptors i als músics mediocres. Transmetia una continuïtat maquinal, buida, programada, d'enquesta sociològica. Amb quina esperança hi podien projectar el futur les víctimes propiciatòries de la intel·ligència artificial?  

L'anomenat populisme és una reacció contra les respostes automatitzades d'un sistema que simula una humanitat que, en realitat, ha perdut. No és casualitat que els polítics que intenten transformar la societat a partir de la seva experiència i el seu pensament siguin criminalitzats per exèrcits de discursos previsibles, o que les enquestes no n'encertin ni una.

El sistema titlla de populisme qualsevol intent de trobar una solució democràtica a l'abisme que els avenços tecnològics han fet emergir entre el discurs dels polítics i la vida concreta de les persones. El que fa exitós el populisme, i tan fàcil de criminalitzar-lo per part dels que tenen el talent comprat pel sistema, és que és una expressió humana i per tant imperfecta de la política.

És significatiu que la majoria de polítics joves que han vingut a regenerar l'estat tinguin un discurs tan fàcil d'automatitzar, tant de llista d'Spotify. L'esclat del talent i la creativitat que Florida anunciava en el seu llibre de moment només s'ha pogut traslladar a les institucions en forma de farsa. Em sembla que vaig ser jo el qui va escriure que la tecnologia obligarà l'home a tornar a lluitar per la seva ànima.