Tret de sortida de la campanya electoral de les eleccions holandeses, que es celebraran el 15 de març. Per aquest motiu, aquest dissabte la majoria dels líders polítics i membres més destacats de cada partit han sortit als carrers i places de diferents ciutats del país amb l’objectiu de trobar-se amb els votants i repartir informació sobre les respectives propostes.

L’absència més destacada ha estat la del membre de l’extrema dreta Geert Wilders, fundador del Partit per la Llibertat (PVV), que ha cancel·lat alguns dels seus actes de forma provisional per qüestions de seguretat després de la detenció d’un agent del seu equip de protecció, acusat d’haver filtrat informació confidencial a criminals holandesos-marroquins.

El principal objectiu de Wilders és aconseguir la “desislamització” d’Holanda ja que titlla l’islam com una ideologia “totalitària i terrorista” centrada en la lluita contra Occident. El primer punt del seu programa electoral es basa, de fet, en aquest aspecte i inclou propostes com prohibir el vel a les escoles, tancar les mesquites, i prestar més atenció a “els valors i tradicions occidentals”.

La proposta de Wilders està rebent un gran recolzament ja que, segons indiquen les enquestes, una majoria dels votants considera que “els refugiats procedents de l’Àfrica” haurien de ser deportats al seu país d’origen.  Així mateix, el 86% de l’electorat holandès està “preocupat” o “molt preocupat” per les “normes i valors nacionals” que, segons consideren, estan en una pitjor situació que fa cinc anys.

Les principals preocupacions dels holandesos, l’augment de la immigració i la pèrdua dels valors nacionals, són les que ha sabut explotar i recollir Wilders. En una mateixa línia que el president dels Estats Units, Donald Trump, el líder del PVV proposa el discurs nacionalista: “Holanda primer”.

El partit dirigit per Geert Wilders encapçala les enquestes sobre la intenció de vot -amb un 18’2% dels vots i entre 25 i 31 escons, de 150- seguit del partit que ocupa actualment el Govern, el VVD, liderat pel primer ministre, Mark Rutte. Per la resta, s’espera que el Parlament holandès quedi molt fragmentat ja que fins a 14 partits podrien obtenir representació.

La victòria electoral de Wilders podria donar ales als moviments de l’extrema dreta a Europa, com el de Marine Le Pen, a França, o Frauke Petry, a Alemanya. Tot i la força de Wilders i el partit que encapçala, la gran fragmentació del Parlament holandès fa difícil que es pugui arribar a convertir en primer ministre, per la negativa de la resta de grups a pactar amb ell.