"Perdoneu que us faci esperar. La cosa és complicada. Complicada. Moltes gràcies". Era davant el televisor i aquestes eren les primeres paraules del nou President electe dels Estats Units. Un President improbable al que jo hagués pogut votar. Oh sí... I tant que l'hagués pogut votar. No em miri d'aquesta manera, ni em faci discursos benintencionats ni lliçons de història o geoestratègia. Les conec perfectament. Fins i tot millor que vostè. Però vet aquí que jo hauria pogut votar a l'home del tupè rabiós. Com hagués pogut votar Bernie Sanders si els panxacontents dels demòcrates no se l'haguessin carregat. Hagués votat qualsevol cosa menys "als de sempre". Necessito votar contra i tan em fa si és republicà o demòcrata. El que vull és canviar, que canviïn les meves circumstàncies; vull que la meva realitat sigui diferent, vull que tornin els temps on tot era possible. Vull que no em tornin a prendre el pèl, que deixin d'enganyar-me. Vull poder anar a la pedicura, no vull que sigui la meva cunyada la que em pinti les ungles dels peus. Vull que la meva feina sigui millor, vull canviar-me el cotxe. Vull viatjar. Vull que m'escoltin. Ser algú. Que se'm reconegui. Que algú em reconegui. Estic aquí. Algú m’escolta?

Trump és groller, ja ho sé. I probablement un racista, tant em fa. Trump és possiblement la darrera persona que voldria veure al Despatx Oval... i tanmateix l'hauria pogut votar perquè és l'únic candidat que em promet que les coses poden canviar. I sé que per complir aquesta promesa ens cal un boig i Donald Trump és boig. Vet aquí perquè l'hauria pogut votar.

Necessito votar contra i tan em fa si és republicà o demòcrata. Els oblidats també sabem com tornar-nos-en, com venjar-nos.

I ara, perquè comprengui que no m'he begut l'enteniment, cal dir que no hauria votat mai per algú favorable a la deportació de milions de ciutadans, a liquidar els drets dels homosexuals, a tancar les dones a la cuina, a construir murs a cap frontera, a acabar amb els drets de cap minoria. En realitat, moltes minories han votat Trump. Jo no pateixo d’al·lucinacions. Hagués pogut votar Trump perquè, com milions de persones, necessito que això que visc canviï. Necessito que deixin d’acusar-me de ser coses que no sóc senzillament per què vull canviar la realitat en què visc. Els oblidats també sabem com tornar-nos-en, com venjar-nos.

Kathy Cramer, una professora de ciència política a la Universitat de Wisconsin-Madison, fa anys que es passeja per Wisconsin amb una gravadora a la ma recollint els sentiments, dubtes i pors de les comunitats d’aquesta Amèrica oblidada. Més o menys tothom li dibuixa el mateix quadre: famílies trencades per l'atur, l'alcoholisme i la violència; l’ascensor social, espatllat. El somni americà fet a miques. Cramer ho té clar: els votants d’aquestes àrees del país, bàsicament de raça blanca, però no només, estan emprenyats i necessiten culpables. Una frustració immensa, una contínua sensació de no ser l’amo del propi destí, d’haver perdut el control sobre qualsevol aspecte de la seva vida. La sensació de viure una vida robada, quelcom que no és just. Les lleis prometen una societat i la realitat els hi atorga una de molt diferent. Cada dia escolten com des de les tribunes més intel·lectuals del país són demonitzats i tractats d’estúpids. Com si la meitat del país fos mentalment inestable, amb conductes suïcides, si més no erràtiques.

Els emprenyats escolten cada dia com des de les tribunes intel·lectuals del país són demonitzats i tractats d’estúpids.

No han estat els únics que han votat Trump, però sense cap mena de dubtes van constituir gran part de l'electorat que el dimarts dia 9 de Novembre del 2016 va decidir-se per Donald Trump com a President dels Estats Units.

Jo hauria pogut votar per Donald Trump si les circumstàncies no m'haguessin deixat escapatòria. Com han fet milions més. Jutgi el que vulgui però acabi aviat d'esquinçar-se la vestidura. Ha arribat l'hora d’entendre què passa. Oblidar els vells tabús i apriorismes. Fa unes setmanes ho vaig escriure aquí i deia que calia capir fenòmens socials com Kim Kardashian. Vaig escriure que criticar i menystenir no serveix de res. Que calia comprendre i escoltar allò que els consecutius resultats electorals ens mostren. Que si no ho fèiem ens llevaríem un dia amb tipus malcarat i de tupè improbable com a President dels Estats Units. Bé. Doncs ja som aquí. Bon dia. Ja no podem continuar dormint. Aquí el tenim. El tupè ja seu al despatx oval. Qui avisa no és traïdor.