El 'no' del Parlament de Valònia al CETA -el tractat de lliure comerç amb el Canadà- impedeix a Bèlgica, com a Estat, signar el pacte i podria provocar de retruc que s'hagués de suspendre una important reunió entre les autoritats europees i Canadà prevista per aquest dijous. Avui mateix el primer ministre belga ha admès que "no estem en disposició de firmar el CETA", tot i que els altres 27 socis de la UE sí que el volen firmar.

A Bèlgica, els parlaments regionals han de donar la seva autorització al govern federal per signar acords com aquest. Per això, tot i que els flamencs, la comunitat germanòfona i també el govern federal han dit que 'sí'; els francòfons i la mateixa ciutat de Brussel·les han rebutjat l'acord. Valònia és la regió francòfona de Bèlgica, i té 3,6 milions d'habitants, d'un total de més d'11 milions, i és més desafavorida econòmicament que la resta del país. 

El CETA fa més de 7 anys que s'està gestant i preveu l'eliminació de gairebé la pràctica totalitat dels aranzels pel comerç entre el Canadà i la Unió Europea. Els seus defensors asseguren que augmentaria en un 20% els intercanvis entre Europa i Canada, però el govern való demana que l'acord compti amb una major protecció dels drets laborals, mediambientals i dels consumidors, i asseguren que no s'arronsaran davant de les pressions dels mandataris europeus i del Canadà.

Tensions entre Flandes i Valònia

Mentre Valònia es manté ferma a les pressions i assegura que no vol ultimàtums, després de votar 'no' a l'acord i de trencar les negociacions amb els canadenc el passat divendres, els seus homòlegs flamencs critiquen la decisió. El primer ministre de la regió de Flandes, Geert Bourgeois, assegura que és una "veritable vergonya" i que tot el món "se'n riu d'ells". "És dolent per a Valònia, Flandes, Bèlgica, Europa i per al món sencer", assegura Bourgeois. Flandes té gairebé el doble d'habitants que Valònia i compta amb gran part del potencial econòmic del país.

El text del CETA es va negociar del 2009 al 2014 i preveu l'eliminació del 98% de les tarifes comercials entre el Canadà i la Unió Europea. Per això, els defensors asseguren que incrementaria un 20% l'intercanvi entre les dues regions. Els crítics, en canvi, asseguren que l'acord posa en risc la normativa europea sobre els productes, protegeix les grans empreses i redueix la sobirania dels Estats i regions.

Catalunya, contra el CETA

Els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall i Ernest Urtasun van enviar la setmana passada una carta conjunta a la comissària de comerç de la UE, Cecilia Malmström, informant que el Parlament de Catalunya, en una votació el passat 6 d’octubre, també es va mostrar en contra de la signatura del CETA i va demanar aturar les negociacions del TTIP, l’acord entre la UE i els Estats Units.

El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, es va manifestar dijous a Brussel·les en contra del CETA, juntament amb altres representants municipals d’arreu d’Europa, i va donar el suport de Barcelona a Valònia. Pisarello va assegurar que criticar el CETA és “reivindicar la sobirania municipal”, ja que, segons ell, l’acord negociat amb el Canadà posa en risc el petit i mitjà comerç i la independència dels ajuntaments. A diferència de Valònia, però, ni Barcelona ni Catalunya tenen poder de veto en la signatura del CETA, i Espanya hi està a favor.