Aquest dissabte, els caps d'estat i de Govern de la Unió Europea a 27 segellaran les línies per negociar amb el Regne Unit la seva sortida del club comunitari, un procés que ha d'acabar en dos anys i pel qual els líders volen subratllar la forta unitat del bloc de cara al Brexit.

El president del Consell europeu, Donald Tusk, ha indicat a la seva carta d'invitació que "abans de discutir el nostre futur, hem d'aclarir el nostre passat", subratllant l'enfocament progressiu que planteja la Unió Europea i que tanca la porta a negociar en paral·lel l'acord de futures relacions bilaterals.

Davant l'advertència britànica d'un Brexit "dur", la Unió Europea ha replicat que l'objectiu és "contenir els danys d'un procés que en qualsevol cas és perjudicial per a les dues parts" i ha advertit a Londres que ha d'assumir una visió "més realista".

El document que segellaran els 27 no ha tingut massa canvis del text que Tusk va enviar als Estats membres el passat 31 de març on es fixaven tres prioritats: protegir els drets dels europeus residents en el Regne Unit, aclarir la "factura" que haurà de pagar Londres per la seva sortida i la situació en què queda la frontera amb Irlanda del Nord.

Malgrat que les prioritats no han canviat, el llenguatge sí que ho ha fet, tornant-se més dur, en qüestions dels drets dels ciutadans comunitaris, per a qui els Estats membres volen que puguin obtenir la residència permanent al Regne Unit als cinc anys de viure al país.

Un altre dels punts forts és el que es refereix als compromisos i obligacions que ha assumit com a Estat membre el Regne Unit amb el pressupost comunitari i altres organismes com el Banc Central Europeu i el Banc Europeu d'Inversions.

Al contrari, es manté sense canvis, malgrat el malestar que va crear en el Govern de Theresa May, el paràgraf que deixa fora de les negociacions del Brexit la situació de Gibraltar i recorda que qualsevol entesa posterior que afecti el territori necessitarà el vistiplau d'Espanya.

A més, els socis atendran una petició expressa del primer ministre irlandès, Enda Kenny, perquè consti a les actes de la reunió que la UE té present els Acords de Divendres Sant, que contemplen un mecanisme per a la unificació d'Irlanda i que, de produir-se en els termes previstos, el territori serà en el seu conjunt part de la Unió Europea.