El Tribunal Suprem dels EUA va concedir aquest dilluns una victòria al president, Donald Trump, en admetre a tràmit el cas del seu vet migratori i permetre l'entrada en vigor d'algunes parts de la seva iniciativa, destinada a prohibir l'entrada de refugiats i nacionals de sis països de majoria musulmana.

"La decisió unànime d'aquest dilluns del Tribunal Suprem és una victòria clara per a la nostra seguretat nacional", ha respost Trump en un comunicat, difós per la Casa Blanca. "Com a president, no puc permetre que entri al nostre país gent que vol fer-nos mal. Estimo gent que pugui estimar als Estats Units i a tots els seus ciutadans, i que vinguins a treballar dur i ser productius", ha subratllat Trump, que va emetre el seu vet suposadament per frenar el terrorisme gihadista.

La decisió d'avui del Tribunal Suprem implica que el Govern de Trump podrà negar l'entrada al país a qualsevol individu que no pugui provar que té familiars en territori nord-americà o que té plans ja establerts per treballar o estudiar en organitzacions dels Estats Units.

Contra els refugiats

En concret, en un escrit de 13 pàgines i que no està firmat per cap magistrat, el Tribunal Suprem ha determinat que Trump podrà prohibir l'ingrés dels "estrangers que no tinguin cap relació genuïna amb una persona o una entitat dels Estats Units". Per tant, la decisió dels jutges afecta sobretot als refugiats, que per definició estan fugint dels seus països d'origen i, en teoria, no tenen per què tenir cap relació amb els EUA.

L'ordre executiva de Trump buscava anul·lar durant 120 dies el programa d'acollida de refugiats, així com prohibir durant 90 dies l'ingrés als Estats Units dels ciutadans de sis països de majoria musulmana (Iran, Somàlia, Sudan, Síria, Iemen i Líbia). D'aquesta forma, només podran entrar els refugiats i els nacionals dels sis països musulmans que puguin demostrar que tenen una relació familiar o professional amb els Estats Units.

Trump va afirmar la setmana pasada,que l'ordre podria entrar en vigor en 72 hores si les corts aixecaven el bloqueig que havia impedit la seva implementació. Tot i així, de moment, el Govern dels EUA no ha especificat quan executarà la part del vet autoritzada i el Departament de Seguretat Nacional s'ha limitat a dir en un comunicat que "donarà detalls addicionals sobre la seva implementació" després de fer les consultes pertinents amb els departament de Justícia i d'Estat.

Bloquejos judicials

Trump va provar d'imposar el seu vet per primera vegada el 27 de gener, quan va firmar una ordre executiva que va entrar en vigor de manera immediata i va sembrar el caos en aeroports de tot el món. Aquest vet va ser bloquejat per la Justícia i, llavors, el 6 de març, Trump va firmar una nova ordre que, a diferència de l'anterior, deixava fora als ciutadans de l'Iraq i modificava la provisió sobre refugiats sirians en prohibir la seva entrada al país durant 120 dies i no de manera indefinida, com establia el vet original.

Aquesta segona ordre mai no va arribar a entrar en vigor perquè va ser bloquejada primer per jutges a Hawaii i Maryland i, després, pel Tribunal d'Apel·lacions del Districte Quart, a Richmond (Virgínia), i el Tribunal del Districte Novè, amb seu a San Francisco (Califòrnia). Aquests tribunals d'apel·lacions, instància inferior al Suprem, van bloquejar la implementació de l'ordre perquè van considerar que podria suposar un abús de poder del president i perquè suposadament discrimina els musulmans com a minoria religiosa, la qual cosa viola la Constitució dels EUA.

Davant aquests arguments, el Govern ha defensat en repetides ocasions que el vet va ser proclamat dins de la capacitat que la Constitució atorga al president per decidir sobre assumptes de seguretat nacional. Un dels principals arguments del Govern per imposar el seu vet va ser que països com Síria, el Sudan i el Iemen no tenen els mecanismes adequats per examinar les persones que viatgen als EUA i determinar si representen o no una amenaça per al poble nord-americà.

El Tribunal Suprem estudiarà la legalitat del vet durant el seu pròxim període judicial, que comença el primer dilluns d'octubre de 2017 i acabarà el juny de 2018.