Els mèdia no decideixen el resultat d'unes eleccions. La brama popular, els polítics i una bona pila de periodistes tendeixen a pensar el contrari, però una abundosa literatura científica des del 1960 mostra que no. Al contrari, els estudis sobre la cosa conclouen que la influència directa dels mitjans en el vot és irrellevant o marginal, que com a molt afecta al voltant de l'1% dels votants i això de forma altament variable, segons el context i sempre que els missatges siguin molt consistents.

Un estudi més recent ho posa una mica en solfa tot plegat. Per ser exactes, ho matisa. Un sol diari pot influir significativament el resultat del referèndum sobre la permanència del Regne Unit en la UE.

El diari en qüestió és el tabloide sensacionalista The Sun, que aquest dilluns 13 de juny recomanava a tota portada votar "Leave", és a dir a favor de la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea (l'anomenat Brèxit). Aquest endorsement, o manifestació pública de suport, fora del Regne Unit, sembla la típica excentricitat més o menys simpàtica del més popular dels diaris populars. La premsa britànica gairebé sempre pren partit públicament, però The Sun, propietat del magnat Rupert Murdoch, ven diàriament 1,8 milions de còpies impreses i les seves versions digitals tenen 8 milions d'usuaris únics diaris. Una potència.

La portada. Joc de paraules entre "creure" (believe) i "marxar (leave)

El nou estudi mostra que The Sun pot mobilitzar un 2% de l'electorat, percentatge que difícilment alteraria els resultats d'una elecció parlamentària al Regne Unit. El sistema electoral majoritari (qui guanya s'emporta l'escó del districte) i no proporcional (com aquí) en redueix l'impacte. Aquest percentatge, però, sí que pot ser decisiu en una consulta com el referèndum sobre la UE, una convocatòria nacional (no per districtes) on les diferències entre les dues opcions es juguen en percentatges petits. Segons el promig d'enquestes del setmanari The Economist, el Brèxit guanya per dos punts. El del diari Financial Times li dóna un avantatge de cinc punts, el de l'agència Bloomberg de tres, el de l'agència demoscòpica NatCen de quatre i YouGov de set punts.

Termòmetre social

En aquest context, una portada com la de The Sun és un factor d'influència gens menyspreable. Els precedents l'afavoreixen: aquest diari no ha fallat cap dels seus onze endorsements des del 1979: les nou elecciones legislatives (tres Margaret Thatcher, una John Major, tres Tony Blair, dues David Cameron) i dos referèndums. Això no vol dir que hagi fet el resultat, però sí que s'ha sabut arrenglerar-se bé amb el sentiment de l'electorat, inclús anant contra els seus habituals instints conservadors i nacionalistes, com quan va recomanar el vot al laborista Blair.

L'estudi treballa els endorsements del Sun del 1997 al laborista Tony Blair (a l'anterior elecció havia recomanat al conservador John Major) i el favorable al conservador David Cameron el 2010 (a l'anterior elecció encara havia recomanat Blair).

Les dades mostren que la decisió del diari va sumar 525.000 vots extra als Laboristes el 1997 i altres 550.000 als conservadors el 2010. Això suposa el 2% del total de vots en ambdós comicis. Mentre que al 1997 aquest percentatge de vots no hauria estat significatiu en els resultats, "podria haver afectat els de l'elecció del 2010", segons els autors.

Hi ha molt en joc. El temor al Brèxit ha sacsejat els mercats, esborrant 100.000 milions de lliures de la cotització de les empreses més grans de la Gran Bretanya tot just en quatre dies. L'índex borsari de la City, el FTSE 100, ha patit aquesta setmana la caiguda més pronunciada des de mitjans de febrer, relliscant per sota dels 6.000 punts. La febre s'ha encomanat als mercats del continent. Les pèrdues de l'Eurostoxx 600 d'aquesta setmana s'han enfilat als 600.000 milions d'euros, explica The Guardian. La lliura esterlina també perdut l'1,2% del seu valor i es canvia per sota d'1,41 dòlars, el seu nivell més baix des de fa dos mesos.

Preferències ingènues

L'estudi sobre The Sun el va publicar Social Science Research al novembre de l'any passat. El signen tres professors: Aaron Reeves, del departament de sociologia de la Universitat d'Oxford; Martin McKee, de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, i David Stuckler, que treballa als dos centres.

Per a esbrinar els efectes dels endorsements de The Sun en les eleccions han fet servir una metodologia nova, que identifica millor la influència del diari en les motivacions dels electors, i han formulat una interpretació diferent, anomenada naïve preferences (preferències ingènues), que atribueix més en la decisió de vot al carisma i la presència dels candidats, en contrast amb la teoria clàssica de les enlightened preferences (preferències raonades), segons la qual el factor decisiu és la ideologia i/o els programes dels candidats.

Segons els autors de l'estudi, els lectors de The Sun són ambivalents. Estan políticament més desinformats i tenen compromisos ideològics més febles que la resta de votants lectors d'altres diaris. Això els fa més influenciables per factors tous (la presència i la personalitat dels candidats) i són més propensos a ser motivats pels pronunciaments del seu diari, que tenen una tracció més potent entre la seva audiència.

La teoría de les preferències ingènues suggereix també que que els endorsements influeixen més com més a prop de la data de les eleccions es fan. Aquest pot ser un factor moderador de l'atracció de The Sun, doncs s'ha pronunciat a dues setmanes del referèndum, contra el seu costum de fer-ho un o dos dies abans.

Un altre factor entra en joc en aquesta convocatòria electoral: l'assassinat de la diputada laborista Jo Cox, partidària de que el Regne Unit segueixi sent membre de la UE. Aquesta mort no només ha suspés la campanya d'un i altre camp. També taca involuntàriament els partidaris del Brèxit, diaris inclosos. Una cosa és una baralla al Tàmesi entre pescadors aïllacionistes i partidaris de la UE i una altra un crim brutal d'una representant electa. Això no entra en cap teoria de les preferències.