La directora general de la Unesco, Irina Bokova, ha anunciat avui que els Estats Units han decidit retirar-se de l'organització després d'haver suspès ja el 2011 el pagament de les seves contribucions arran de l'entrada de Palestina a l'entitat. Unes hores més tard, Israel s'ha afegit als nord-americans i ha anunciat que es retirava.

La responsable de l'organització de l'ONU per a l'Educació, la Cultura i la Ciència ha assenyalat en un comunicat que el secretari d'Estat dels EUA, Rex Tillerson, li ha notificat oficialment aquesta decisió, que ella "lamenta profundament" i considera "una pèrdua per al multilateralisme ".

Posteriorment, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que ha donat l'ordre d'iniciar els preparatius perquè el país abandoni també l'organització.

El representant d'Israel davant la Unesco, Carmel Shama-Hacohen, havia recomanat poc abans de conèixer-se l'ordre de Netanyahu la sortida del país de l'organització. "En els últims anys, la Unesco s'ha transformat en una organització estranya que ha perdut el camí professional a favor dels interessos polítics de certs països", ha argumentat, segons recull el diari Yedioth Aharonoth.

La Unesco, "antiisraeliana"

En un comunicat del govern nord-americà, el Departament d'Estat ha comunicat la retirada de la institució, acusant-la de ser "antiisraeliana". No obstant això, els Estats Units hi conservaran una plaça com a membre observador.

Les males relacions entre la Unesco i els EUA van començar arran de la incorporació de Palestina a l'organisme internacional l'octubre de 2011. Aleshores, la Unesco va guanyar un membre, però va perdre el finançament que aportava el gegant nord-americà. L'aportació del país presidit per Trump representava el 20% del pressupost.

Aleshores, els Estats Units no va ser l'únic país a negar l'entrada de Palestina: a la votació del 2011, 14 països van votar-hi en contra, entre els quals es trobaven Israel, Suècia, la República Txeca, Alemanya, Austràlia i el Canadà. Malgrat tot, una majoria —107 països— van votar a favor de la resolució d'incorporació, que va comptar amb importants suports geoestratègics, com Rússia o França.