Avui fa 66 anys del famós discurs de Robert Schuman. Una declaració que proposava una Europa unida per contribuir a la pau mundial, i que es va reconèixer com la primera pedra en el naixement de la Unió Europea. En motiu d’aquesta efemèride, que ja s’ha establert al calendari com el Dia d’Europa, entrevistem el director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas. Nascut a Barcelona l’any 1966, és llicenciat en Periodisme i en Història Moderna. Fa més de setze anys que treballa per la Comissió Europea. Primer des de Brussel·les, on va ser portaveu de diversos comissaris, i ara des de Barcelona, on intenta establir un nexe entre Catalunya i Europa.

La crisi dels refugiats ha posat en qüestió la Unió Europea. Què en pensa de com s’ha gestionat des d’Europa aquesta crisi humanitària?
A Síria hi ha una guerra civil, que necessita una resposta a l'altura del problema. És probablement la pitjor crisi humanitària europea o mundial des de la Segona Guerra Mundial. Per això, la primera resposta de la UE ha sigut donar ajut humanitari. Europa actua d’aquesta manera amb totes les guerres, però mai havíem donat tants diners com amb la guerra de Síria. En els darrers anys hem donat 3.000 milions d’euros.

A més, es va arribar a un acord per redistribuir els refugiats...
La demanda d’asil és competència de cada Estat membre, però hi havia estats que estaven completament desbordats, com Grècia, i per això s’ha intentat buscar una resposta en àmbit europeu i repartir i redistribuir els refugiats entre els estats.

Molts ciutadans qüestionen l’acord amb Turquia. Per què s’ha arribat a aquest pacte?
Hi ha una sèrie de màfies que treuen diners a la gent i els fan arriscar la seva vida per arribar a Europa, i no cobren petites quantitats. Alguns dels refugiats que ara estan a Alemanya han pagat fins a 7.000€, per arribar amb una barca que es podria haver enfonsat. Mentre aquest model de negoci segueixi existint, i essent viable, morirà gent al mar. El tractat amb Turquia vol trencar aquest model de negoci.

Però les organitzacions humanitàries alerten que Turquia no és un país segur...
Turquia és un país que pot rebre refugiats i, de fet, actualment té fins a 2’3 milions de refugiats. En els camps de Turquia hi ha millors condicions que els que pugui tenir el camp d’Idomeni a Grècia. A més, Turquia tindrà com a contrapartida 3.000 milions d’euros de fons europeus per permetre que les condicions als seus camps de refugiats siguin bones. De fet, un dels primers trams de 250 milions es destinarà a ajut alimentari i educació, i els nens podran ser escolaritzats en àrab.

Europa no podria fer més?
Pot ser sí que Europa pot fer més per aquesta gent, però la manera com s’ha de fer és de forma controlada i segura. L’acord amb Turquia també preveu que cada vegada que Turquia aculli un refugiat, la Unió Europea en porti un altre a Europa, però no amb una pastera o dins un camió. Se’l portarà de forma segura sabent en quin país anirà i tractant-lo amb la dignitat que es mereix.

El que vol fer Catalunya amb els refugiats és l’exemple a seguir

El resident Puigdemont va enviar una carta a la Comissió Europea per informar-los que estan treballant per acollir 4.500 refugiats. Què n'opina d’aquesta iniciativa?
És una bona notícia. El que està fent Catalunya és l’exemple a seguir i també el que està fent Barcelona declarant-se ciutat refugi. Des de la Comissió Europea aquesta notícia de Catalunya l’han rebut com un pas en la bona direcció i ens agradaria que aquesta oferta es coordinés amb l’Estat espanyol perquè poguessin arribar finalment aquests refugiats.

Espanya, però, ha rebut molt pocs refugiats...
Espanya és un dels països que no ha rebut quasi refugiats. Dels 17.000 als quals s’havia compromès, n’ha rebut 18. Ara, però, diu que en rebrà 200. Els estats membres han de complir els compromisos que han adquirit i han de fer el necessari per adoptar-los. Els estats poden fer més i els animem a fer més.

La Comissió Europea podria multar els països que no compleixin amb el compromís?
Nosaltres fem uns informes en què surten les xifres: els compromisos i els refugiats rebuts. Això és el que anirem fent regularment. El que volem és que els refugiats es redistribueixin. La nostra tasca no és treure el bastó i repartir, el que volem és trobar solucions.

Àustria va anunciar la setmana passada que vol tancar la frontera amb Itàlia. Això posa en risc el tractat de Schengen​?
El que està passant amb Schengen ens preocupa molt. Ja està previst en el tractat que en situacions extraordinàries es puguin restablir controls fronterers als estats membres de forma proporcionada i limitada en el temps. Els estats ho han de comunicar a la Comissió Europea i aquesta ho ha d’autoritzar. Haurem de veure què diu la Comissió Europea en el cas d’Àustria.

Els últims atemptats a Europa han posat també en dubte el funcionament de Schengen, però també la col·laboració en l'àmbit europeu. S’hauria de cooperar més entre serveis d’intel·ligència?
És una de les deu prioritats de Juncker. S’ha de col·laborar molt més, perquè la qüestió del crim organitzat és generalitzada a tot Europa. Quan les bases de dades estiguin totes unides podrem fer front al problema. Els estats no tenen la capacitat de fer front a un problema com aquest, si hi ha d’haver una solució, ha de ser europea. Com més Europa tinguem, millor poder combatre el terrorisme.

Si volem tenir creixement econòmic, haurem de fer-ho a través del comerç internacional

Per què Europa aposta pel TTIP, el tractat de lliure comerç amb Estats Units?
El TTIP és un mecanisme per crear creixement econòmic i creació d’ocupació. Les nostres empreses saben molt bé que això és positiu. La recuperació econòmica, a Catalunya particularment, s’ha fet a través de les exportacions, en un moment en què la demanda interna estava molt deprimida. Si volem tenir creixement econòmic, haurem de fer-ho a través del comerç internacional. Amb el Tractat de Lliure Comerç volem crear creixement i ocupació sense que això tingui un impacte negatiu en les finances públiques. Aquí hi ha un gran potencial, que si es fa bé, pot tenir un impacte molt positiu.

Europa i els EUA liderarien el comerç global?
Exacte. El TTIP també pot ajudar que Europa i els Estats Units liderin les normes del comerç global. Si no ho fem nosaltres, altres les fixaran per nosaltres, i aquests seran Xina o els BRICS. Si fem un tractat de lliure comerç amb els Estats Units, seria la zona de lliure comerç més gran del món i els altres voldrien entrar a la nostra zona i, per tant, haurien de respectar les nostres normes.

El TTIP haurà de complir amb les normes europees, com les regulacions sobre el clima i sobre la protecció del consumidor

Però també és molt polèmic. La setmana passada Greenpeace va fer pública una filtració on assenyalaven que el tractat posaria en risc el clima, el medi ambient i la protecció del consumidor...
No és cert. Aquests aspectes no podem negociar-los. En el mandat als negociadors es deixa clar que s’ha de complir amb les normes europees i entre aquestes, hi ha les regulacions sobre el clima i sobre la protecció del consumidor. Els nostres negociadors no tenen el mandat per negociar res d’això. Al contrari, l’acord ja diu que “el desenvolupament sostenible és un objectiu general de les parts”.

Aleshores per què Greenpeace va alertar d’això i de les pressions que estan fent els EUA?
En el tractat hi haurà un capítol mediambiental i social que intentarà promoure el desenvolupament sostenible. Aquest capítol, però, encara no està negociat. S’ha avançat en uns àmbits però no en uns altres. En aquests moments encara estem en el període de negociació, on hi ha un mandat públic que deixa clar aquests aspectes. Que els documents classificats es filtrin, però, no ajuda a la confiança entre les parts.

Un altre dels dubtes que planen sobre Europa és l’anomenat 'Brexit'. Què podria implicar que el Regne Unit decidís marxar de la Unió Europea?
Nosaltres som molt respectuosos amb la llibertat dels britànics a escollir el que vulguin en aquest referèndum. El president Juncker va dir que la seva preferència, evidentment, és que Gran Bretanya es quedi dins la Unió Europea, i ja es va arribar a un acord amb els estats membre per veure com es podien encabir certes inquietuds que havia detectat el primer ministre britànic David Cameron. A partir d’aquí, la sobirania del Regne Unit i la Gran Bretanya és dels ciutadans britànics i nosaltres som molt respectuosos amb això.

La posició de la Comissió Europea en relació al procés català és ben coneguda, està fora de les nostres competències

La setmana passada també es va donar a conèixer que ni Juncker ni Schulz van entrevistar-se amb Puigdemont en el seu viatge oficial a Brussel·les per motius d’agenda. Creu que és important que Catalunya tingui un diàleg obert amb la Unió Europea?
Naturalment, entre Europa i Catalunya sempre hi ha d’haver un diàleg, al nivell que sigui en cada moment. Jo tinc un diàleg fluid amb el conseller Romeva i amb el secretari d’exteriors, Jordi Soler, i he anat al Parlament de Catalunya en diverses ocasions. També els presidents han rebut en el passat comissaris europeus. Evidentment el diàleg amb Catalunya és regular en altres instàncies.

Des d’aquesta representació?
Sí, la nostra feina és explicar els problemes de Catalunya, econòmics, socials, polítics, i de tota mena. Però, el president Juncker ja va dir que la situació de Catalunya la segueix al minut. Té molt respecte pel president Puigdemont i no descarto que en el futur es puguin trobar.

Pot ser que el procés independentista dificulti aquest diàleg?
La posició de la Comissió Europea en relació al procés català és ben coneguda, és una cosa que està fora de les nostres competències i, per tant, no podem fer cap comentari. Seria molt irrespectuós que ho féssim pels que sí que tenen competències en aquest àmbit que són els ciutadans de Catalunya i els de la resta d’Espanya. Per respecte, mantenim la neutralitat.

Des de la Unió Europea no s’hauria de facilitar que els catalans decidissin democràticament si volen ser espanyols o no?
No tenim competències sobre això. Si nosaltres comencéssim a dir a tothom el que ha de fer, ens posaríem en un àmbit en què no tenim competències i seria una falta de respecte. Entenc que la gent vulgui recavar recolzament de tot arreu, però en la mesura del possible nosaltres intentem dir que aquest és un problema que s’ha de resoldre dins de l’àmbit espanyol.

La Unió Europea sovint té problemes de comunicació amb els ciutadans, que la veuen llunyana als problemes diaris i poc democràtica. És així?
Els problemes de comunicació és una cosa que es diu sovint. Però jo crec que la gent s’està començant a adonar que les grans decisions es prenen en l'àmbit europeu, la crisi dels refugiats és un bon exemple. Cada dilluns al vespre hi ha concentracions davant les oficines de la representació de la CE a Barcelona, pel tema dels refugiats. Els ciutadans han vist que no serà la Generalitat qui resoldrà aquesta qüestió, tot i la bona voluntat que tinguin. És una cosa que s’ha de resoldre en l'àmbit europeu. Ara la gent està obrint els ulls i demanen més veu per defensar els seus interessos.

Els refugiats o el TTIP en són exemples, sí, però en què influeix en el dia a dia als catalans?
Puc posar infinitat d’exemples. L’aire de la ciutat de Barcelona ha de complir normes de qualitat d’aire que fixa Brussel·les. Si et poses malalt en un país europeu, et tractaran exactament amb els mateixos drets amb què tractarien un ciutadà del seu país gràcies a la targeta sanitària europea, quan et prenguis un cafè allà pagaràs amb la mateixa moneda amb què pagaries aquí, i moltes coses més que condicionen el nostre dia a dia. De fet, el 80% de les lleis que aproven les Corts o el Parlament són transposicions de normatives europees.

La UE ha garantit 60 anys de pau a Europa. Ara no estem discutint quants refugiats alemanys han de venir a Espanya

Quin és l’èxit més important de la UE?
La UE ha garantit 60 anys de pau a Europa. Ara podem discutir si hem de fer un corredor mediterrani i per on, o els nivells de CO2, però no estem discutint quants refugiats alemanys han de venir a Espanya o quants polonesos no poden creuar el mur de Berlín. Això és, per mi, el gran èxit.

Per acabar, què els diria a aquells que no creuen que la Unió Europea tingui un projecte de futur, per convèncer-los?
Jo als que diuen que no els agrada Europa els diria que participin, que votin a les eleccions, que escriguin articles, que es manifestin... perquè entre tots puguem fer una Europa millor.