Tal com era de preveure, el dictador de la Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, ha revalidat el mandat després de guanyar les eleccions. Segons les dades provisionals, anunciades a les poques hores de tancar les taules pel ministre de l'Interior i cap de la Junta Electoral, Obiang hauria obtingut un 98% dels vots. A algunes zones, com a Nzork i a Mongomo, d'on és originari Obiang, hauria aconseguit el 100% dels vots. També els ha aconseguit, paradoxalment, a feus de l'oposició, com Ebibeyín. Amb només el 9,67% de les taules escrutades, la Junta ja ha donat Obiang per guanyador. En canvi, no s'han donat xifres de participació: s'ha limitat a informar que havia estat "massiva".

Incidents

A diversos punts de Guinea va haver-hi incidents. Davant la falta de corresponsals de premsa al país, moltes notícies arriben a través de les xarxes socials. Hi havia presència militar a moltes taules, i els militars i els caps de taula orientaven clarament als electors dient-los que havien d'agafar les paperetes del Partit Democràtic de Guinea Equatorial (PDGE, el partit del govern). Es va detenir a algunes persones per negar-se a votar, tot seguint les consignes de l'opositora Convergència per a la Democràcia Social (CPDS). En algun lloc es va expulsar als interventors de l'oposició. Però el més comú va ser negar-se a acceptar observadors en el recompte.

Un recompte ben peculiar

És difícil de creure que un líder polític acumuli el 98% dels vots, i encara més que arribi al 100% a una regió on és ben conegut que alguns partits d'oposició hi tenen implantació. Però encara ho és més si sabem que hi havia tres candidatures independents que havien estat acceptades per la junta electoral. Cadascuna d'aquestes candidatures havia de presentar més de 5.400 signatures. Això suposaria un mínim de 16.000 vots, garantits, per a aquests tres candidats. En el recompte provisional facilitat pel ministre d'Interior aquests candidat obtenen percentatges de vots ridículs, molt per sota de les signatures obtingudes. Però el govern es preocupa poc per maquillar els resultats. En convocatòries anteriors es van presentar recomptes definitius que no quadraven: en alguna ocasió la suma de vots superava la de votants censats.

Fins el 2030

Obiang és al poder des del 3 d'agost de 1979. Però el 2011 va reformar la Constitució i va establir un límit de 2 mandats presidencials de 7 anys, a partir de les properes eleccions. Amb aquesta reforma, Obiang va convocar aquestes eleccions, i confia en presentar-se de nou el 2023. Podria continuar governant fins el 2030, sense retocar la Constitució. Aleshores ja tindrà 82 anys. Entre la població hi ha molta frustració, perquè es percep que els grups d'oposició són incapaços de revertir la situació.

El setge a la seu de l'oposició

La policia continua controlant els accesos a la seu del partit Ciudadanos por la Innovación (CI), de l'ex tinent coronel Gabriel Nse Obiang. Allà hi ha desenes de militants del partit que es neguen a entregar-se a la policia. En un primer assalt de les forces de seguretat va haver-hi diversos ferits. També es va detenir a molts militants d'aquesta formació. Gabriel Nse, que és pastor protestant, té molts seguidors, que confiaven que CI, un partit nou, podria capgirar la situació. Tot sembla indicar que el Govern intenta, ara, detenir Nse i il·legalitzar la formació. Sembla ser que en l'operació hi participa Cayo Ondó Mba Angüe, un tèrbol militar que causa terror al país.

Un procés electoral tèrbol

A la Guinea Equatorial no hi ha cap llei que obligui a votar. I, malgrat tot, el carnet electoral segellat és exigit per a molts tràmits. Per a demanar feina a moltes empreses, controlades per membres del PDGE, s'exigeix presentar la papereta. Però també és demandada als molts controls que hi ha a les carreteres. Els que no porten aquest document són obligats a pagar suborns als militars que custodien les barreres. Per això molts ciutadans han acudit als col·legis, tot i no tenir cap fe en la possibilitat d'un canvi polític.

El gran tema d'aquest mandat

Des de fa temps es discuteix la successió d'Obiang a la presidència. No hi ha cap dubte que aquest és, bàsicament, un afer familiar; això ni tan sols es decidirà en el si del PDGE. Hi ha moltíssims membres de la família Obiang en càrrecs polítics: controlen l'exèrcit, els ministeris claus, algunes delegacions del govern, els organismes que fan contractació d'obra pública... Gràcies a això el conjunt de la família ha aconseguit un enriquiment extraordinari. La justícia francesa s'hi ha fixat en el cas dels "béns mal adquirits", i la família Obiang ha estat investigada, igual que la de Sassou Nguesso (dictador del Congo) i la d'Alí Bongo (president del Gabon).

Teodorín, el relleu?

Els dos candidats millor situats per succeir Obiang són els seus fills Teodoro Nguema Obiang (Teodorín) i Gabriel Obiang Lima. Teodorín, ara per ara, és el favorit. El seu pare es va inventar, per a ell, el càrrec de vicepresident segon del país, no previst a la constitució. Teodorín és, a més, el protegit de Constancia Mangue de Obiang, la primera esposa del dictador. I, amb ella, té el suport dels Evuk, els membres del clan de la molt influent "primera dama", que també ocupen molts llocs de poder. En canvi, els germans d'Obiang i els membres del seu clan, els Esangui, no simpatitzen gaire amb Teodorín. El fill gran del dictador fa vida de playboy, viatja per tot el món, festeja amb actrius i models, i té fama de ser molt inestable. A Guinea té alguns seguidors fidels perquè protegeix molta gent a través de xarxes clientelistes. Però està molt tocat a escala internacional, perquè la justícia francesa té previst jutjar-lo per enriquiment il·lícit.

Gabriel, l'alternativa del capitalisme

L'altre candidat que sona a la successió és Gabriel Nguema Obiang Lima, fill de la segona esposa d'Obiang (la poligàmia és legal a Guinea Equatorial, i Obiang té tres dones legals i moltes amants). Gabriel Nguema Obiang Lima és actualment ministre de Mines i Energia, i per tant, és ell qui controla els principals recursos del país: el petroli i el gas. Té fama de ser molt més estable que el seu germanastre, i per això és el candidat favorit de les multinacionals. Els germans d'Obiang i altres Esangui també prefereixen Gabriel, que no s'ha enfrontat amb ells com Teodorín. I, malgrat tot, les opcions de Gabriel es compliquen pel fet que la seva mare no és natural de Guinea Equatorial, sinó de São Tomé i Príncipe, el país veí.