Teodoro Nguema Obiang, Teodorín, fill del dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Nguema Obiang, és jutjat a França per l'anomenat cas dels "béns mal adquirits". Teodorín, que es perfila com a hereu del seu pare, va ser promogut a vicepresident del país l'any passat, en una maniobra que molts van considerar destinada a paralitzar el seu judici. França l'acusa d'haver-se enriquit il·legalment i d'haver invertit els seus diners a l'Hexàgon. Teodorín no ha comparegut al judici i els seus advocats han reclamat que es postposi. A més a més, han al·legat que no hi ha motius per jutjar Teodorín perquè la legislació guineana no estableix incompatibilitats, i per tant no és il·legal en aquest país tenir un càrrec públic i lucrar-se mitjançant concessions de l'Estat. El dimecres els jutges han de prendre una decissió sobre si el judici es retarda o si continua endavant.

La corrupció de Teodorín segons Ramón Esono i l'ONG EG Justice.

Un afer que s'arrossega

El cas dels "béns mal adquirits" afecta a les famílies de diversos dictadors africans: Bongo del Gabon, Sassou Nguesso de Congo, Bozizé de la República Centreafricana i Obiang Nguema de Guinea Equatorial. Teodoro Nguema Obiang va ser denunciat per desviament de fons públics i corrupció per dues ONG franceses, Sherpa i Transparency International. Les autoritats franceses, en investigar el cas, van descobrir que Teodorín posseïa un gran edifici a la parisenca Avenue Folch, amb perruqueria i discoteca particular, i que al seu aparcament hi tenia una dotzena de vehicles d'alt luxe. Les autoritats franceses, el 2011, es van apoderar dels automòbils i dels béns dipositats a l'edifici. Quan Teodorín va ser citat a declarar, va negar-se a comparéixer i les autoritats franceses van dictar una ordre de recerca i captura a l'estiu de 2012. El govern guineà va reaccionar declarant que l'edifici de l'Avenue Folch era una seu diplomàtica guineana i no una vivenda particular, i nomenant Teodorín segon vicepresident del país, en un intent de dotar-lo d'immunitat diplomàtica. Però els jutges francesos no van acceptar les al·legacions del govern guineà i van mantenir l'ordre de detenció. Els advocats de Teodorín van negociar que pogués declarar per videoconferència, tot comprometent-se a que, si hi havia judici, el dirigent guineà aniria a París. D'aquesta forma el 2014 va declarar davant el jutge instructor per videoconferència i se li va aixecar l'ordre de recerca i captura.

Un cas internacional

La família d'Obiang Nguema ha tingut múltiples embolics legals per afers de corrupció. El 2004 el Senat nord-americà va denunciar que les empreses petrolieres ingressaven diners als comptes del dictador i d'alts funcionaris guineans al Riggs Bank; els responsables del banc havien actuat de forma incorrecta i el banc va veure's obligat a tancar. Més endavant les autoritats nord-americanes van enfrontar-se a Teodorín per la possessió d'una casa a Malibú i per la tinença de grans riqueses en territori nord-americà. Finalment van arribar a un acord mitjançant el qual els béns serien subhastats i els beneficis anirien a parar a causes benèfiques a Guinea Equatorial. També les autoritats suïsses, el passat mes de novembre, van decomissar 11 cotxes de gran luxe que suposadament pertanyien a Nguema Obiang. I a instàncies dels jutges suïssos, a Holanda li van decomisar un iot de 76 metres quan pretenia endur-se'l a Guinea.  Al Brasil va esclatar un gran escàndol el carnaval del 2015, quan es va saber que Teodorín havia finançat un dels grups de samba de Rio de Janeiro amb 3,5 milions de dòlars... La Fiscalia General de la República va obrir una investigació sobre el tema.

Contraofensiva legal guineana

El govern guineà, intentant aturar el judici dels béns mal adquirits va recórrer a la Cort Internacional de Justícia de La Haia. Reclamava que Teodorín no fos jutjat a França, tot al·legant que com a vicepresident del país tenia immunitat diplomàtica. En realitat, Teodorín havia afirmat triomfalment al seu Facebook que no hi hauria judici. Al desembre la CIJ no va acceptar aquesta demanda d'immunitat, però va instar al govern francès a que no tornés a autoritzar l'entrada dels seus funcionaris a l'edifici de l'avinguda Folch fins que els tribunals haguessin dictaminat sentència ferma sobre si aquest edifici gaudeix o no d'estatus diplomàtic. Paral·lelament, la policia guineana va detenir a tres directius del banc Société Générale de Banque en Guinée Equatoriale, filial de la francesa Société Générale de Banque, per violació del secret bancari i per "espionatge": se'ls acusava de fer facilitat dades dels comptes de Teodorín a la justícia francesa. Als tres executius, dos francesos i un espanyol, se'ls va retirar el passaport i se'ls va acusar d'estar "al servei dels interessos ocults" de Transparència Internacional i Sherpa, i de la "justícia francesa". L'informe oficial sobre les detencions assegura que "El Gobierno de Guinea Ecuatorial, igual que la justicia y todas las instituciones del país, se mantendrán firmes y unidas contra este y todos los intentos de desestabilización procedentes de nuestros enemigos y tomarán las medidas necesarias para defenderse".

Teodorín i Le Pen

Al maig de 2016, en ple conflicte amb l'executiu francès pels béns mal adquirits, el govern guineà va convidar Jean-Marie Le Pen a la investidura de Obiang Nguema, a Malabo. Molts mitjans francesos van carregar contra la invitació. Teodoro Nguema Obiang, com vicepresident del país, els va respondre a través d'una nota que va publicar a Facebook. En ella afirmava que "Guinea Equatorial no té cap problema de cap tipus amb Mr. Le Pen (...) que serà benvingut a Guinea sempre que voldrà". En la nota aclaria que "Les accions del govern francès contra mi i contra Guinea Equatorial han esdevingut un disc ratllat, un circ de pallassos, del que ja n'estem cansats; no tenim por perquè les seves intencions diabòliques no passaran".

Un home sense complexos

A la seva pàgina d'Instagram, "Teddy Nguema" no té problemes en presumir de la seva vida còmoda. Junt a algunes fotografies de reunions oficials (no falta ni la foto de rigor amb el matrimoni Obama), mostra moltes imatges de viatges pel món: hotels de luxe, estades de plaer a Nord-Amèrica, Àsia i el Carib, el seu magnífic avió privat... Tampoc s'està d'oferir imatges dels seus cars hobbys: curses amb motos de pel·lícula, obres d'art, una desena de cotxes de màxim luxe, una reproducció del vehicle de Batman (amb un preu aproximat d'un milió d'euros), iots de luxe, un diminut submarí...

 

A video posted by Teodoro Nguema (@teddynguema) on

També dedica unes fotografies als seus moments de recolliment religiós a la basílica de Guadalupe, una església a l'estil de Sant Pere del Vaticà construïda pel seu pare. I no falta una nota amenaçadora: ofereix fotos de les seves pràctiques de tir, en alguna ocasió amb uniforme militar i ulleres de sol.

L'hereu?

Obiang Nguema ha aconseguit neutralitzar, mitjançant la repressió i la corrupció, als seus enemics polítics. En aquest moment el principal problema per a l'estabilitat de Guinea Equatorial ve de la lluita per la successió. El dictador té 74 anys i ja en porta 37 al poder. La seva primera esposa, la influent Constancia Mangue, pressiona perquè el seu fill gran, Teodoro Nguema Obiang, sigui el seu successor. D'altres membres de la família s'hi oposen, perquè el consideren com un desequilibrat, i aposten per Gabriel Obiang Lima, fill de la "Segunda Dama", la segona esposa del dictador, una dona originària de São Tomé. Els inversors estrangers també prefereixen a Gabriel, però Nguema Obiang s'ha fet fort usant les xarxes de clientelisme. Controla la Asociación de Hijos de Obiang, el principal grup de joves del PDGE, on se'l considera el "Hermano Mayor". S'ha involucrat en múltiples operacions de propaganda, des del lliurament de joguines als nens per Reis fins a repartiment de bitllets quan visita els pobles. Els únics mitjans de comunicació privats de Guinea són la TV i la Ràdio Asonga, de la seva propietat i consagrats a fer-li publicitat. D'aquesta forma ha anat consolidant la seva candidatura a la successió, i els seus partidaris ja el presenten com el futur president guineà.