Nasreen Sheikh és la cara visible de la insubmissió de la dona al Nepal. Creu que té 25 anys, ja que no existeix un registre clar de la seva data de naixement, i va néixer en un petit poble situat a la frontera amb l'Índia de tan sols dos mil habitants. La seva destinació aviat es va convertir en la capital del país, Katmandú, on va buscar una llibertat que necessitava des de ben petita. En contra de les directrius que marca la societat del seu país, es va poder escapar del matrimoni forçat, però no va evitar l'infern de les fàbriques tèxtils on cada dia milers de nens i nenes compleixen una jornada laboral de fins a 15 hores.

Matrimoni forçat

Des de la seva infantesa va haver de presenciar escenes on la dona era la més perjudicada: vexacions, pallisses i un assassinat. "Quan va ocórrer, vaig preguntar a la meva mare si allò era real. Em va respondre que sí". 

Als 18 anys, amb una vida establida a la ciutat, va rebre la notícia que s'havia de casar. La jove Nasreen va haver de fer front, novament, a la norma que regna a la zona d'Àsia Meridional: casar-se jove amb un desconegut i tenir fills. La seva negativa a compartir la vida amb un home escollit per la seva família va fer que hagués de fugir una altra vegada.

Explotació infantil

Quan no comptava ni amb deu anys va decidir mudar-se a la gran capital, un món diferent per a una nena del Nepal més rural. "Els primers mesos no m'atrevia a sortir i només mirava per la finestra", afirma. Més tard, la seva negativa a tornar a la petita vil·la de la qual va sortir a la recerca d'una vida millor, va fer que hagués de treballar per poder subsistir. A Katmandú va observar una vida diferent: les dones eren més independents i les nenes anaven a l'escola. El seu cas va ser ben diferent i es va sumar als milers de nens i nenes que treballen de forma subcontractada per a les firmes que avui visualitzem als aparadors europeus. Les eternes jornades dins d'una fàbrica tèxtil i la mala qualitat de vida quan només comptava amb 12 anys li van fer qüestionar-se el paper d'Occident.

Avui Nasreen ajuda, a través de la seva pròpia organització, altres dones a ser autosuficients i subsistir per poder prendre les seves pròpies decisions sense la necessitat de tenir un home que dictamini la seva manera de viure. Independència econòmica i educació són elements clau en els quals ella treballa per acabar amb la barbàrie que fueteja el gènere femení en aquesta remota zona i en gran part d'Àsia Meridional. La seva experiència, que ja ha donat a conèixer a l'associació Aspasia de Madrid, ja ha fet la volta al món i es resisteix a deixar-la d'explicar: "Entre tots podem deixar de donar suport a la foscor i decantar-nos per la llum".