Europa està canviant. És el que mostra el mapa dels populismes d'extrema dreta al continent. Durant dècades, la majoria de països han conviscut amb dos grans partits, un socialdemòcrata i un democristià o conservador. Recentment, aquest bipartidisme s'ha esfondrat per l'auge de partits radicals que, lluny de ser reductes parlamentaris, són una autèntica amenaça per als valors europeus. Tot i que ahir l'extrema dreta austríaca va perdre la segona volta de les eleccions presidencials, amb un gens menyspreable 46,7% dels vots, hi ha altres països a Europa on aquestes opcions sí que podrien arribar a governar aviat.

L'any que ve és el torn de França i Alemanya, on el Front Nacional i Alternativa per a Alemanya, respectivament, podrien sorprendre i passar a ser forces polítiques cabdals. En aquest mapa interactiu, es poden consultar les principals formacions radicals a Europa, juntament amb el seu suport popular.

En els darrers mesos, els europeus han donat més poder a les formacions xenòfobes i euroescèptiques. El Brèxit, defensat a ultrança pel partit populista UKIP, i la victòria de Donald Trump als EUA auguren un nou impuls de l'extrema dreta.

Cinc casos alarmants

Alemanya

El creixement d'Alternativa per Alemanya (AfD) mostra el rebuig de molts alemanys envers la política d'acollida de refugiats de la cancellera Angela Merkel. A les darreres eleccions al Bundestag, celebrades l'any 2012, el partit no va aconseguir cap representant. No obstant això, en les darreres eleccions als lands (les regions alemanyes) han aconseguit ser una de les forces més votades. A les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt d'aquest any, el partit xenòfob va aconseguir ser la segona força, superant els socialdemòcrates. El seu auge és especialment important a les regions orientals del país, més dèbils econòmicament i amb una taxa d'atur més elevada.

França

El Front Nacional de Marine Le Pen va ser la primera força a les eleccions europees de l'any 2015, amb el 25% dels vots. Un any més tard, als comicis regionals, va guanyar en la primera volta però no va arribar a aconseguir el poder en cap regió en segona volta. Les enquestes apunten a una victòria de Le Pen a les presidencials del 2017 en la primera volta; ara bé, tot apuntaria que perdria en la segona votació, tal com va passar a les eleccions de l'any 2000. En un escenari de segona volta entre Le Pen i François Fillon, el candidat conservador, el més probable és que el sistema electoral francès afavorís la segona opció, la més moderada, encara que no es pot donar res per fet.

Països Baixos

Els sondejos de les eleccions del març del 2017 als Països Baixos donen com a clar vencedor Geert Wilders, del Partit de la Llibertat. El partit de Wilders, que guanyaria amb un 30% dels vots, és profundament xenòfob i l'antieuropeu: de fet, ha anunciat que convocarà un referèndum sobre la pertinença dels Països Baixos a la Unió Europea, cosa que podria remoure encara més els fonaments de la Unió. Convé recordar que els Països Baixos van ser un dels membres fundadors de la Unió Europea.

Itàlia

El principal partit d'extrema dreta a Itàlia és la Lliga Nord, defensor dels interessos de la Llombardia. La formació regionalista, que va obtenir el 4% en les eleccions generals del 2014, vol sortir de la Unió Europea i reinstaurar la lira com a moneda. En aquest procés, li dóna suport l'esquerranós Moviment Cinc Estrelles (M5E), un partit populista, euroescèptic i amb una posició poc clara en relació a la immigració. El M5E no pot sumar-se al mapa de l'extrema dreta populista perquè es considera un partit progressista.

Polònia

A Polònia, l'esquerra no té lloc al Parlament: tots els partits amb representació es mouen del centre a l'extrema dreta. El partit ultraconservador i ultracatòlic Llei i Justícia governa el país amb majoria absoluta. A la seva dreta, se situa Kukiz'15, un moviment extremista liderat per un músic de rock punk.