Després de 35 anys investigant, el físic Serge Galam, membre del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) francès i de la prestigiosa Sciences Po de París, ha desenvolupat un model de dinàmiques d'opinió que permet preveure resultats d'eleccions. En el seu moment va aconseguir predir resultats "contraintuïtius" –fent servir els seus termes- com el 'no' dels francesos a la Constitució Europea el 2005. També recentment ha encertat les victòries de Donald Trump als Estats Units i el Brexit al Regne Unit. Ara diu que Marine Le Pen té possibilitats, fins i tot amb intencions de vot inferiors al 50%. Ho determinarà un element clau: l’abstenció.

Galam és un dels pioners mundials de la sociofísica, que fa servir els mètodes de la física per a estudiar fenòmens que es donen en la societat. Per exemple, eleccions. “No tenim resultats validats, perquè encara estem en recerca, però tenim models que són molt prometedors”, afirma l’investigador, que ens rep al seu despatx. Assegura que es tracta simplement de posar diverses variables en una equació. “Amb aquest model vaig poder preveure la victòria de Trump, i això que ni jo mateix hi creia, però el model deia que guanyaria”, recorda el físic.

Per aplicar el model al cas francès, assenyala l’investigador, cal tenir en compte un element: l’abstenció oculta. “Hi ha votants que estan en contra del Front Nacional, però que també estan compromesos contra el liberalisme i la globalització, que diuen que votaran Macron per a frenar el Front Nacional però poden acabar no fent-ho”, justifica Galam. Això crearia una abstenció diferenciada per a Le Pen i Macron. Això hauria passat també amb Fillon i Mélenchon, apunta, perquè tots dos també tenien una part de l’electorat en contra.

Mentre “la gent que vota per Marine Le Pen vol votar directament per ella” i està més motivada, gran part dels qui diuen que votaran per Emmanuel Macron ho fan contra el Front Nacional, amb una pinça al nas, i a l’hora de la veritat poden acabar no fent-ho. És a dir, es produirà un decalatge entre la intenció de vot a les enquestes i la participació efectiva per a cadascun dels candidats. La clau serà en quines proporcions.

Càlcul dels escenaris

Per a calcular escenaris, és qüestió de posar els diferents elements -intenció de vot i participació efectiva- en l’equació per a obtenir resultats. Posa dos exemples a partir de les intencions de vot de les enquestes:

-Amb una intenció de vot del 58% per Macron i del 42% per Marine Le Pen. Si el 90% dels votants que diuen que votaran el Front Nacional ho fan, i només el 65% dels d’En Marxa!, la candidata del FN guanyaria amb el 50,07% de vots. Macron necessitaria un 65,17% de participació efectiva.

-Amb una intenció de vot del 56% per Macron i del 44% per Marine Le Pen. Si el 90% dels votants que diuen que votaran el Front Nacional ho fan, i només el 70% dels d’En Marxa!, la candidata del FN guanyaria amb el 50,25% de vots. Macron necessitaria un 70,71% de participació efectiva.

“No estic dient que guanyarà Marine Le Pen, sinó que, ara per ara, és una possibilitat que no es pot descartar”, defensa Serge Galam. “Amb un 42% o 42% d’intenció de vot, seria un escenari poc probable; però a partir del 44% d’intenció de vot, ja seria una possibilitat més realista”, afegeix el físic francès. En aquest sentit, s’aferra a diversos fets, com el trencament del front republicà per part de Jean-Luc Mélenchon, que no va donar cap consigna de vot. També el moviment que va néixer a les xarxes socials la mateixa nit electoral: #SansMoiLe7Mai (sense mi el 7 de maig), l’aparició d’una abstenció reivindicada.

Al final, segons Serge Galam, si guanya o no Le Pen dependrà de la capacitat que tingui Emmanuel Macron de mobilitzar els electors a les urnes per a votar per ell i, sobretot, en contra del Front Nacional.

SERGE GALAM N.T

Serge Galam / N.T.

Què faran els votants de Fillon i Mélenchon?

A la seva manera, els dos grans perdedors de la primera volta -d’entre els que tenien possibilitats reals- van generar polèmica. Primer va ser el republicà François Fillon, qui tan sols un quart d’hora després de fer-se públic el sondeig a peu d’urna, va demanar el vot per Emmanuel Macron. Després va ser l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, qui es va fer esperar per a després no donar cap consigna de vot i convocar la militància a una consulta per a decidir-ho. Els votants de tots dos candidats, més de 14,2 milions, seran claus per arribar a l’Elisi.

A la consulta de la França Insubmisa van participar-hi 243.128 dels 440.000 inscrits. El 36,12% va votar pel vot en blanc o nul, el 34,83% pel vot a Emmanuel Macron i el 29,05% per l’abstenció. Però una cosa són els militants i una altra ben diferent els votants. “La consulta de la França Insubmisa té dos problemes: que no proposaven l’opció de Marine Le Pen i que a qui preguntaven era al pinyol més militant, que té una lògica diferent de la dels votants corrents”, explica el sociòleg Jérôme Fourquet, director del departament d’opinió i estratègies d’empresa de l’Institut Francès d’Opinió Pública (IFOP).

Justament l’IFOP ha fet una enquesta, publicada aquest dimecres, on pregunta als qui van votar per Jean-Luc Mélenchon per qui votaran el diumenge a la segona volta. Els resultats són els següents: el 50% votarà per Emmanuel Macron, el 13% per Marine Le Pen i el 37% triarà l’abstenció, el vot en blanc o nul o no sap.

L’empresa d’estudis d’opinió ha fet el mateix exercici amb els electors que, a la primera volta, van votar pel republicà François Fillon. Amb un traspàs més gran al Front Nacional, els resultats són els següents: el 44% votarà per Emmanuel Macron, el 30% per Marine Le Pen i el 26% triarà l’abstenció, el vot en blanc o nul o no sap.

No són dues Frances simètriques

“He escoltat molt a dir, sobretot als mitjans, que hi ha una oposició geogràfica entre Macron i Le Pen”, explica Joël Gombin, politòleg especialitzat en el vot frontista, autor del llibre ‘El Front Nacional: dividirà França?’ (2016). “Això és cert, però és menys cert del que s’ha dit”, afegeix Gombin en aquest sentit, analitzant les dades que es tenen de la primera volta del 23 d’abril. “No podem dir que el vot Macron sigui simètric al vot Le Pen”, assegura.

Mentre el vot del candidat d’En Marxa! va ser molt homogeni a tot el territori (est i oest, urbà i rural, centre i perifèria), i no va haver-hi gairebé llocs on no obtingués un nombre significatiu de vots, el vot per la candidata del Front Nacional està més marcat pels clivatges tradicionals de l'FN: a l’est i la perifèria. A París, només va fer un 4,99%. De fet, hi ha quatre departaments on Marine Le Pen ha obtingut menys vots que el 2012: París i els tres departaments de la petita corona parisenca (Alts del Sena, Sena-Saint-Denis i Val-de-Marne).