Després de més de 100 dies de protestes, aquest diumenge s’espera que milions de veneçolans tornin a sortir als carrers per a rebutjar el chavisme. Aquest cop, però, a les urnes. Estan convocats en una consulta popular, que és organitzada per l’oposició i no és reconeguda pel govern de Nicolás Maduro, que la considera "colpista". Les preguntes que s’hi fan són tres:

1) Rebutja i desconeix la realització d’una Assemblea Constituent proposada per Nicolás Maduro sense l’aprovació prèvia del poble veneçolà? 2) Demanda a la Força Armada Nacional i a tot funcionari públic obeir i defensar la Constitució del 1999 i donar suport a les decisions de l’Assemblea Nacional? 3) Aprova que es procedeixi a la renovació dels poders públics d’acord amb el que estableix la Constitució, i a la realització d’eleccions lliures i transparents així com la conformació d’un govern d’unió nacional per restituir l’ordre constitucional?

Aquest plebiscit, que no és vinculant però vol ser una demostració de força, és la resposta a la proposta d’Assemblea Constituent de Maduro en un intent de sortir de la crisi política que travessa el país. Emulant les del 2014, les protestes van esclatar amb força el passat 30 de març, quan el Tribunal Suprem de Justícia, controlat pel chavisme, va declarar l’Assemblea Nacional en desacatament i va decidir deixar-la sense poders. Dos dies abans va treure als diputats opositors la immunitat parlamentària i va concedir a Nicolás Maduro poders especials en matèria penal, militar, econòmica, social, política i civil.

Des de llavors, les protestes han estat diàries, i fortament reprimides per la Força Armada Nacional Bolivariana. El balanç ja és de 94 morts en les manifestacions, inclosos molts menors d’edat. Per entendre com s'ha arribat a aquesta consulta popular, però, cal remuntar-se fins al desembre del 2015.

Votació en el referèndum de l'oposició veneçolana / AA

Eleccions legislatives: el punt d’inflexió

Les eleccions legislatives de desembre del 2015, en la vigília de les quals Maduro deia estar preparat “militarment” per a una derrota, van marcar un abans i un després. La Mesa de la Unidad Democrática (MUD), la coalició opositora que aplega des de la dreta liberal fins a organitzacions socialdemòcrates i marxistes-leninistes, no només va aconseguir la majoria absoluta. També va obtenir els dos terços necessaris de l’Assemblea Nacional (112 de 167 escons), els necessaris per a tombar lleis orgàniques i tractats o acords internacionals. El seu objectiu era clar: destituir el president.

La resposta de Maduro no va fer-se esperar. Després dels comicis, abans que la nova Assemblea Nacional prengués possessió, el govern veneçolà va nomenar 13 jutges principals i 21 suplents del Tribunal Suprem de Justícia. El més alt tribunal és, juntament amb el Consell Nacional Electoral (CNE), l’òrgan que ha torpedejat tota l'acció legislativa de l'oposició durant l'últim any i mig. Entre els magistrats del Suprem hi ha exdiputats chavistes i excandidats parlamentaris.

En última instància, i sense cap justificació, és aquest Tribunal Suprem de Justícia el que va prendre-li a l’Assemblea Nacional els seus poders a finals de març. Només va fer marxa enrere després de la pressió de la comunitat internacional i del Consell de Defensa de la Nació (Codena).

El referèndum revocatori fallit

El gran objectiu polític de l’oposició des de la seva victòria va ser la convocatòria d’un referèndum revocatori contra Nicolás Maduro, que permetés destituir el president veneçolà i convocar immediatament unes eleccions presidencials lliures. Només hi havia un problema: perquè hi hagués nous comicis, el referèndum s’havia de dur a terme l’any passat. Si no, com marca la Constitució, Maduro simplement seria substituït pel seu vicepresident. El Consell Nacional Electoral (CNE), presidit per Tibisay Lucena, considerada molt propera al chavisme, va impedir-ne la celebració.

Malgrat que l’exigència legal era de l’1% del cens (unes 200.000 signatures), l’oposició va presentar-ne més d’1,8 milions, de les quals el Consell Nacional Electoral va validar-ne més de 400.000. Després de complir el requisit, l'òrgan electoral va imposar-ne un altre: la recol·lecció de signatures corresponents al 20% del cens. L'oposició va començar a recollir-les, però el CNE va acabar paralitzant el procés de recollida.

Malgrat tots els intents de l’oposició a l’Assemblea Nacional, i la pressió de diversos expresident llatinoamericans i organismes supranacionals, el referèndum revocatori contra Nicolás Maduro no va poder celebrar-se.

referendum venezuela 1 EFE

Consulta popular contra els plans de Maduro

La victòria aclaparadora de l’oposició en les eleccions legislatives de desembre del 2015 va trastocar-ho tot al Govern. L’any passat també havien de celebrar-se eleccions regionals i municipals, però no van ser convocades i, per tant, no van dur-se a terme. El passat abril Nicolás Maduro va anunciar que tindrien lloc a finals d’aquest any, sense donar més detalls.

Mentrestant, com a resposta a la crisi política oberta pel Tribunal Suprem el 30 de març, el president ha impulsat una Assemblea Nacional Constituent (ANC), la composició del qual no serà escollida completament en eleccions constituents. Dels 540 diputats que han de conformar l'ANC, 168 provindran de l'anomenat "àmbit sectorial". Els 364 diputats "territorials" seran escollits majoritàriament a raó d'un diputat per municipi, independentment de la població (Miranda i Zulia, els dos estats més poblats, voten clarament per l'oposició). Els vuit escons restants seran representants de les ètnies indígenes.

Arribats a aquest punt, l'Assemblea Nacional, de majoria opositora, va convocar per aquest diumenge una consulta popular, que busca rebutjar l'ANC, exigir a la Força Armada Nacional Bolivariana que defensi la Constitució del 1999 (impulsada per Hugo Chávez quan va arribar al poder) i demandar unes noves eleccions lliures. Hi ha habilitats més de 2.000 punts de votació, tanta a Veneçuela com a l’exterior.

L’oposició s’empara en l’últim article de la Constitució de 1999, la de Chávez, que diu el següent: “El poble de Veneçuela, fidel a la seva tradició republicana, a la seva lluita per la independència, la pau i la llibertat, desconeixerà qualsevol règim, legislació o autoritat que contrariï els valors, principis i garanties democràtics o menyscabi els drets humans”.